La convocatòria d’eleccions ens ha deixat plantats sense un príncep blau que havia d’acabar amb les retallades als mestres, fer créixer la plantilla de metges o mesures per a una sequera que no ens dona treva

Gerard Quintana cantava que ens esperem asseguts si volem trobar el nostre príncep blau. Ell, amb Sopa de Cabra, ja ens avisava que no el trobaríem i que tinguéssim clar que si l’esperàvem ens podríem quedar drets aguantant fanals. És fàcil culpar Disney o algunes mares o àvies de la inoculació de la idea que un príncep blau era la salvació a tots els mals, que ens trauria les castanyes del foc, ens faria feliços i potser fins i tot rics. Això és fantàstic, la solució a tots els mals i sense cap esforç. Hi pensava aquests dies quan sentia les notícies sobre la ja anomenada desaparició pública de Kate Middleton, la princesa de Gal·les. Que si l’han operat i la cosa no ha anat bé, que té mala salut, una depressió fruit de les presumptes infidelitats de la seva parella, el príncep Guillem, o fins i tot algun visionari ha arribat a dir que estava morta. La intel·ligència artificial havia de fer de les seves i una imatge manipulada d’ella amb els seus fills havia de fer callar les veus crítiques que ja parlen de crisi institucional de la monarquia més exemplar d’Europa, si és que n’hi ha alguna que se’n pugui dir així. També fa temps que arrosseguen problemes els monarques del regne d’Espanya, això sí, més allunyats del concepte exemplar que reben els britànics. L’actual reina i experiodista va deixar el llapis i els teleapuntadors per començar una vida que havia de ser de color rosa i ensucrada al costat de l’actual rei d’Espanya. Però això tampoc sembla que hagi estat així. L’única explicació que hi trobo és que potser els empordanesos Sopa de Cabra no van arribar a Anglaterra ni a Madrid, o si ho van fer potser aquests aristòcrates no els van entendre. A Catalunya, però, aquesta excusa no ens val. La cançó Mai trobaràs va ser un dels grans èxits dels anys 90 del rock català i s’ha versionat en nombroses ocasions. La majoria en podríem cantar algun paràgraf i recordar moments estel·lars en què sonava aquesta cançó al llarg de la nostra vida. Però tot i això, som molts els que fins fa poc esperàvem trobar-lo en alguna cantonada. Un príncep que ens havia de fer rics, ens havia de protegir, ens havia d’educar millor, acompanyar-nos a buscar oportunitats i fer-nos millors persones. Però em sembla que la setmana passada ens va caure la bena dels ulls als quatre acèrrims que encara no havíem tirat la tovallola. I és que la convocatòria electoral anunciada pel president de la Generalitat de Catalunya la setmana passada ens ha deixat plantats sense príncep blau. Un príncep que representa que havia d’acabar amb les retallades salarials als mestres i fer arribar recursos addicionals per intentar millorar els lamentables resultats de les proves PISA, fer créixer la plantilla de metges i metgesses i construir nous equipaments sanitaris, alleugerir les tensions econòmiques i laborals en el maltractat sector social, o destinar més recursos a fer front a la sequera que a l’estiu no ens donarà treva i caldrà donar-hi resposta. Però com bé diu el savi Quintana, aquest març del 2024 “no ha funcionat la conjuntura i ens tocarà meditar un temps a la muntanya, que l’aire pur sempre va bé i clarifica les idees”.

La convocatòria d’eleccions ens ha deixat plantats sense un príncep blau que havia d’acabar amb les retallades als mestres, fer créixer la plantilla de metges o mesures per a una sequera que no ens dona treva

Els prínceps blaus no existeixen