Els propers mesos
S’acaben aquestes vacances i part de les vacances les he dedicat a pensar en les properes vacances. Vaig escriure en un article no fa gaire la felicitat que em feia viatjar, lluny o a prop, en parella, amb amigues (molt!), amb els fills… i que em proposava viatjar moltíssim aquest 2023. I tan clar ho tinc aquest any que els propòsits s’han de complir (viatjar, estimar, gaudir, cuidar-me, fer coses que em facin feliç, dir no…) que ja porto dies rumiant agendes, destinacions i alegries. A més, els Reis d’Orient, que em coneixen, també han apuntat en aquesta línia i no puc pas defraudar Ses Majestats. Caldrà mirar de gaudir les coses molt i al màxim, que ja està la vida prou complicada –i aquest 2023 no serà una excepció, em temo– com per estar amb romanços.
Hi penseu vosaltres ja, en les properes vacances? O potser us heu quedat congelats en els pensaments del que passarà els propers mesos: venen eleccions municipals, per exemple, i això pot ser un malson o una pista de circ plena de números còmics. Jo diria que aquestes campanyes exhaustives pesadíssimes, plenes d’actes inútils i de despesa en publicitat, es podrien resoldre si la gent tingués un mínim de compromís i sabés llegir.
Per exemple: imagineu un món en què els polítics formessin un bon equip d’experts, ordenessin una llista de propostes per als propers quatre anys, enumeressin els seus objectius reals i els presentessin amb la xifra al costat del que costa dur-los a terme i ens ho fessin arribar a tots i cadascun de nosaltres juntament amb les cinc coses que més valoren com a persones i com a polítics. Jo què sé, les meves serien: drets humans, feminisme, equilibri social, educació i cultura. Així, els fanàtics de la construcció ja sabrien que jo no soc la seva candidata ideal i els masclistes, que encara es passen vídeos de culs de ties movent-se, també ho sabrien. Fàcil.
La gràcia seria que, si arribés al poder, no podria dir que no a acollir migrants, a treballar per a la igualtat i a dedicar-me a asfaltar carrers. Ens entenem, oi? Si ells fossin sincers i nosaltres sabéssim llegir amb profunditat un text de més de dues pàgines doncs ja ho tindríem. Una tarda de llegir programes electorals sincers i l’endemà, a votar i tothom tranquil. Sabríem, només d’acabar les eleccions, com es transformarà el nostre municipi, a què es dedicaran els meus impostos, quins seran els puntals del nostre poble de cara al futur. I no em digueu que no és una idea fonamental. Llàstima que els polítics menteixin i que els ciutadans no sapiguem llegir gaire.
Ens tocarà fer unes eleccions normals. I continuar veient els nostres polítics del Parlament fent allò que fan, que no sé exactament què és. I ens tocarà també continuar batallant amb la violència masclista, una educació precària, una sanitat que tremola, uns objectius climàtics impossibles i guerres arreu que impedeixen la vida.
No em digueu que l’única solució possible no és fer cas als Reis d’Orient i viatjar (abans els vols per la crisi de recursos siguin inabastables i tot peti) tot el que es pugui i més.
On dieu que aneu els propers mesos?