Crec fermament en els reptes per a tothom, del tipus que siguin

Fa uns dies el diari publicava la notícia del meu nou projecte “De l’embaràs a Marathon des Sables”, que m’ocuparà fins a mitjans del 2020. Però la columna d’avui no és per parlar concretament d’aquest repte. Soc persona de projectes, d’objectius o de reptes, diguem-n’hi com vulguem. Tenir un punt final i un camí, que sé que no serà fàcil, a seguir em fa llevar cada matí amb il·lusió, m’empeny els dies baixos i m’ajuda a centrar-me i a establir un ordre de prioritats. Crec fermament en els reptes per a tothom, del tipus que siguin i de la temàtica que interessi a cadascú. Són incomparables els uns amb els altres. És a dir, no n’hi ha de bons ni de dolents, de millors o de pitjors. Són i han de ser els de cada persona i no podem permetre que ningú ens els posi en dubte. Els reptes han de complir unes normes del joc que ens hem d’establir nosaltres mateixos, intentant no fer-nos trampes al solitari, perquè siguin, realment, reptes. En primer lloc, ens han de motivar. Ens han de mantenir endollats i il·lusionats. Ens han d’emocionar prou com perquè estiguem disposats a sacrificar algunes coses per seguir el camí per aconseguir-los i perquè l’esforç que hi dediquem no ens sigui una càrrega. En segon lloc, han de ser prou exigents perquè ens demanin esforç i compromís, però suficientment assequibles com perquè no ens frustrin. I, finalment, han de ser sempre en clau positiva. Si ens generen angoixa, perden tot el sentit. Cal distingir entre els somnis i els reptes. Però això no vol dir que puguem estructurar i redirigir els somnis per tal que es converteixin en objectius motivadors i inspiradors. Endavant amb els reptes!