Els Royuela, deliris d’uns ultres
Fa gairebé tres anys que els ultres Santiago Royuela Samit i el seu pare, el subhaster Alberto Royuela Fernández, difonen per YouTube i un blog l’anomenat “Expedient Royuela”, que denuncia una suposada xarxa de corrupció política, policial i judicial per amagar un miler d’assassinats perpetrats a l’Estat espanyol per motius econòmics o polítics, que amb la complicitat de forenses els feien passar per accidents, morts per malaltia o sobredosis. Precisament la mort de Javier Royuela Samit, fill d’Alberto i germà de Santiago, trobat sense vida el 29 de maig de 1993 al parc de l’església de Sant Pau del Camp a Barcelona, seria un d’aquests assassinats que els Royuela diuen que es van amagar. Vídeos que tenen una mitjana de deu mil visualitzacions i que aquests últims mesos, després d’apuntar als exfiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, tenen com a objectiu recurrent el regidor de Vic Josep Arimany Manso, que va ser director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, a qui atribueixen haver manipulat centenars d’informes d’autòpsies, a canvi de diners o favors.
Tot i la magnitud dels disbarats que es diuen en els vídeos i en els documents que pengen a la xarxa, el Centre Criptològic Nacional (CCN), que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha posat sota el seu radar les teories conspiranoiques dels Royuela. Teories que alguns han comparat amb el grup QAnon dels Estats Units, que fa un any van liderar l’assalt al Capitoli, convençuts no només d’una suposada tupinada electoral sinó que aquesta havia estat dirigida per un grup selecte en què hi havia els Obama, els Clinton, determinats financers de Wall Street i el magnat jueu George Soros, als quals acusaven de beure sang de nens blancs en les seves orgies.
Però qui són els Royuela? Alberto Royuela, el pare, va ser membre del grup Guardia de Franco i se’l va vincular amb alguns dels fets més foscos dels anys de la transició ocorreguts a Barcelona en els quals van participar membres dels serveis secrets del SECED que volien aturar el canvi que vivia Espanya. Des de l’atemptat contra la revista El Papus fins al mai aclarit assalt al Banc Central, que no sabem si el van fer guàrdies civils o una colla de “xoriços, macarres i anarquistes” com s’afirmà després.
A finals dels setanta i primers dels vuitanta s’atribueix a Alberto Royuela haver ajudat a refugiar-se a Espanya membres de la dita Internacional Negra, sobretot feixistes italians i llatinoamericans. Però el que portava llavors de cap les autoritats judicials a Catalunya era la seva ocupació com a subhaster. Els subhasters eren uns grups que tenien el control de les subhastes als jutjats, sobretot de cotxes, pisos, naus industrials i terrenys, que per pagar els deutes dels seus propietaris havien estat embargats i es posaven a subhasta. Subhastes que eren públiques i a les quals podia concórrer qualsevol ciutadà. Però aquests grups de subhasters impedien amb mètodes poc ortodoxos que algú aliè a ells pogués apoderar-se de la propietat del que s’oferia a la subhasta en seu judicial, quan a ells els interessava. Prèviament a l’inici de la subhasta decidien qui d’ells s’ho quedava i a quin preu. I si algú aliè a aquests clans intentava legítimament fer seva la propietat del determinat vehicle o pis, els subhasters ho impedien oferint un import molt més alt. I com expliquen les cròniques d’aquells anys, moltes vegades quan algú aconseguia en subhasta quelcom sense el vistiplau dels dits subhasters, al cap de poc segur que se’n penedia.
I mentre moltes de les implicacions en fets foscos de la Transició en què atribueixen la participació d’Alberto Royuela, sobre qui hi ha moltes detencions confirmades, però cap condemna sentenciada, no passa el mateix amb els seus fills. Així Santiago, l’autor dels vídeos de l’Expedient Royuela, ha estat condemnat diverses vegades per la seva militància violenta. Així va ser condemnat a sis anys de presó juntament amb qui després seria dirigent de Plataforma per Catalunya, Carlos Francisoud, per col·locar una bomba el 3 de març de 2001 a les Cotxeres de Sants, on es feia un concert del cantant basc Fermín Muguruza. El 2013 Santiago va ser condemnat juntament amb el seu germà Mauricio a dos anys i mig de presó per les agressions o pallisses que perpetraven membres dels Casuals dels Boixos Nois. Els Casuals feien extorsions a empresaris i clubs d’oci. Sorprèn d’aquest grup, els Casuals, que es mogués en l’entorn dels Boixos Nois del Barça quan la majoria dels seus membres se’ls coneixia com a membres de les Brigadas Blanquiazules. I Santiago Royuela també va ser motiu de la portada a La Vanguardia quan va ser detingut l’octubre de 1999, juntament amb Daniel Ordóñez, qui anys més tard seria regidor de Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet. Com recollia llavors La Vanguardia, el ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, es felicitava de la desarticulació d’un grup de caps rapats que qualificava de molt perillós, si bé no em consta que finalment Royuela fos condemnat per accions d’aquest grup. Tant el pare, Alberto, com Santiago i altres dels fills van ajudar Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya i un dels fills Royuela va fer la web de PxC. I va ser Mauricio Royuela un dels que va crear ara fa quatre anys la societat Roycoa, amb seu al carrer del Camp, número 17, de Barcelona, sobre General Mitre, on ara hi ha el centre ultra Club Empel. Mauricio va crear l’empresa Roycoa amb el carlista i fundador de Somatemps, Javier Barraycoa, qui aquests últims anys ha convocat diverses manifestacions conjuntament amb Vox. El nom de l’empresa Roycoa es va formar amb mig cognom d’un i mig de l’altre, si bé els Royuela i Barraycoa van discrepar de com gestionar el local, i ara Empel pertany exclusivament a Barraycoa, cosa que no excloïa que Alberto Royuela i alguns dels seus fills anessin a actes d’aquest local ultra, al costat del qual poc després, i no per casualitat, obrí la seu Vox. Tot i això aquests últims dos anys, a mesura que Santiago Royuela ha fet la bola més grossa, tota la ultradreta catalana ha anat apartant-se d’ell i també del pare.
Mentre les denúncies dels Royuela no han arribat enlloc, la denúncia d’Arimany per les calúmnies vers la seva persona s’està instruint al Jutjat d’Instrucció 33 de Barcelona, la titular del qual, la jutge Elisabet Castelló, segons els Royuela també estaria involucrada en aquesta trama dels mil assassinats. Tot i això, fa una setmana Santiago Royuela, potser perquè ho comença a donar tot per perdut, en un dels seus vídeos va anunciar que ben aviat marxaria a viure una temporada al Líban, a una de les localitats que controla la milícia xiïta Hizbulà. Potser aquest anunci és una fantasmada o potser és que desitja desaparèixer una temporada, per evitar un judici en què probablement serà condemnat per la gravetat de les seves calúmnies.