Els adoro com a personatges. A la vida real, em foten més por que una pedregada

Els coneixeu, oi? Aquella gent, d’aparença inofensiva, que, amb ganes d’ajudar-te a salvar el món (o la pàtria), embolicaran la troca a més no poder i t’acabaran complicant la vida. Els adoro –els salvapàtries– com a personatges. N’hi hauria d’haver un a cada història. Ara, a la vida real, em foten més por que una pedregada. No he trobat enlloc una definició acurada de salvapàtries. Si en teniu alguna de seriosa, feu-me-la arribar, si us plau. Sembla que és un neologisme i que encara s’estan posant d’acord per acotar-la. Au, va... que no me la invento, la paraula. Els salvapàtries existeixen des de temps immemorials i hauríem de tenir manuals d’instruccions per protegir-nos-en. Perquè les persones dolentes, les liantes, les envejoses, les que volen pujar i pujar a costa de qui sigui, se les veu a venir de lluny i rara vegada enganyen. Són transparents. Saps que et clavaran el ganivet a l’esquena a la primera que puguin i que, si els paguen bé, vendran fins i tot sa mare. Però els salvapàtries van amb pell de xaiet. De fet, si els ho pregunteu, aniran sempre amb bones intencions, bones paraules, bones voluntats i crec que, sincerament, una visió pura i bonista de la vida. I malgrat que podríem dir: “Caram, algú disposat a fer el bé, quin regal”, jo ja us aviso i ho faig amb majúscules fluorescents: aparteu-vos-en. I ràpid. Correu en la direcció oposada. Poseu-vos a cobert. Esquiveu-los. Feu veure que no els veieu. Perquè, tot i això, se us fotran pel mig i acabaran trencant alguna cosa que no ho estava amb la intenció d’arreglar-la. Allà on no hi és veuran un problema i el voldran endreçar i us vindran a dir com i quan i per què heu de fer una cosa o una altra i de qui us podeu fiar i de qui no, sempre pensant en el vostre propi bé, és clar. I faran promeses. Moltes. I parlaran de grans solucions quan no es troben ni els mitjons quan es posen les sabates. I sempre, sempre, sempre diran: “Dona... jo és que ho he fet amb bona fe.” I estic de bones, de veritat, ja me la crec la bona fe, però mare meva quin merder. En teniu algun cas recent, oi? Algun cas que us va afectar profundament, oi? Mireu el món i en veureu tants que us agafarà mal de cap. També són perillosos els sabelotodos –permeteu-me el castellanisme en lloc de setciències o mestretites– i els hiperventilats i els que van de moderats i són uns talibans... Però, noi... els salvapàtries és que em tenen el cor robat.