La batalla del bé contra el mal ha preocupat la humanitat des dels inicis dels temps. A les nostres mans està decidir qui guanyarà la guerra

S’ha acabat el Carnaval i comencem els quaranta dies de Quaresma. Abans, aquesta era majoritàriament una època de penediment i contrició, per preparar-se per a la celebració de la Pasqua, i eren múltiples els ritus que calia seguir per alliberar-se dels pecats. Els pecats capitals eren els pitjors de tots, anomenats així perquè es consideraven l’origen de la resta de vicis coneguts. Si els busqueu a la Bíblia, però, no els trobareu. El que més s’hi aproxima és un fragment del llibre dels Proverbis, quan parla de set actituds recriminables: “Una mirada orgullosa, una llengua mentidera, unes mans que vessen sang innocent, un cor que idea plans malvats, peus ràpids per córrer cap al mal, un fals testimoni que parla mentides i el qui sembra discòrdia entre germans.” La primera referència coneguda d’una llista de set es troba en el poema “Psicomàquia” (“El combat per l’ànima”), escrit a finals del segle IV per Aureli Clement Prudenci, governador cristià de la Tarraconense: un dels primers poemes al·legòrics de l’edat mitjana, fusió del cristianisme amb la cultura clàssica, durant el qual assistim a set enfrontaments entre set parelles de virtuts i vicis que es disputen l’ànima humana. El poema va ser tan popular que de seguida en van començar a córrer còpies per tot Europa i va ser estudiat, imitat i reversionat en múltiples ocasions. Primer, en manuscrits il·luminats, acompanyant el text d’il·lustracions on virtuts i vicis eren representats com a personatges femenins amb veu i armes: les primeres, amb túniques llargues i a vegades amb armadura; les segones, amb túniques curtes, les vores desfilades i els cabells despentinats. Més tard, la iconografia es va traslladar a l’escultura monumental, amb representacions que encara avui en dia es poden veure en múltiples esglésies, com al monestir de Sant Cugat del Vallès, on s’immortalitzava el final dels set combats i el triomf de les virtuts; elles dretes i els vicis derrotats als seus peus. El motiu de representar virtuts i vicis com a dones rau en el fet que, en llatí, les paraules per a conceptes abstractes tenen gènere gramatical femení: bondat contra enveja; temprança contra gola; caritat contra avarícia; castedat contra luxúria; humilitat contra orgull; diligència contra lentitud; paciència contra ira. No se sap amb seguretat per què Prudenci va decidir que serien set les virtuts que apareixerien en la seva obra, tot i que és possible que sigui perquè aquest número està sovint relacionat a la Bíblia amb la “totalitat” o la perfecció divina. Sigui com sigui, es creu que aquest poema va servir d’inspiració, segles més tard, per a la definició dels set pecats capitals, enumerats per primera vegada pel papa Gregori I pels volts de l’any 600. L’orgull era el primer i el pare de tota la resta. Els seguien els vicis espirituals: l’enveja i la ira. I completaven el llistat els pecats relacionats amb la carn: la peresa, la gola, l’avarícia i la luxúria. La pesta negra de mitjans del segle XIV va fer que els set pecats capitals prenguessin una importància cabdal: morir sense confessar-se era molt temut, ja que portava directament a l’infern, i la irrupció d’una pandèmia sobtada, amb una taxa de mortalitat estimada d’entre el 30% i el 60%, va fer que el tema es convertís en una prioritat absoluta (tal com es pot observar en l’art d’aquella època, en el qual la mort i la por pel destí de l’ànima humana es van convertir en un dels temes més recurrents). En aquest context, una llista de set es va convertir en una guia molt valuosa i fàcil de recordar. Una de les representacions més populars dels set pecats que han arribat fins als nostres dies són les fúries de l’infern, que apareixen cada Nadal en les representacions dels Pastorets: set personatges que conviden els pastorets (i els espectadors) a fer tota classe de malvestats, abans de ser derrotades per l’àngel sant Miquel en un dels moments més icònics de la representació. La batalla del bé contra el mal ha preocupat la humanitat des dels inicis dels temps. Sovint, el combat més important no és contra persones externes, sinó que es lliura en el nostre interior. Hi ha coses que no depenen de nosaltres, però n’hi ha moltes d’altres que sí: a les nostres mans està decidir qui guanyarà la guerra. PD. Segon dels set textos inspirats en el número set. Espero que estigueu gaudint de la sèrie!

La batalla del bé contra el mal ha preocupat la humanitat des dels inicis dels temps. A les nostres mans està decidir qui guanyarà la guerra

Els set pecats capitals: origen Tarragona?