N’heu vist algun titular a la televisió? Als grans diaris? Alguna condemna?… Jo tampoc

Enmig de l’allau d’informació (i de desinformació) que vivim aquests dies, hi ha notícies gravíssimes que no han merescut cap gran titular. Crec que el tractament de l’actualitat és una mena de tren molt ràpid que només s’atura, aleatòriament, en algunes estacions, aquelles que convenen per tal de crear una opinió conservadora. Per exemple, titulars que podien haver estat i no són:

18 de febrer, piulada: Fa una setmana, tres joves neonazis ruixen amb gasolina un home sense llar a Barcelona.

18 de febrer, Prensa Obrera, Córdoba, Argentina: Mor per cremades greus Míriam Beatriz, de 45 anys, que va ser atacada el dia 14 de febrer per la seva parella, suboficial de la de la Policia Federal d’aquesta ciutat. Punt i seguit. La violència masclista que no para. El dia 14 de febrer, també, una dona de 52 anys havia estat assassinada, també per violència masclista, a Majadahonda, Madrid, segons Tele Madrid. Passa el que passa a l’Institut del Teatre, a Barcelona. Passa el que passa portes endins. Passa el que passa portes enfora. En diem pandèmia, ens hi posem, o encara no?

19 de febrer, diari Ara, Torredembarra: Atac racista a un centre de protecció de menors. Finestres destrossades. A un resident li van trencar el nas i un altre també va ser agredit. N’heu vist algun titular a la televisió? Als grans diaris? Alguna condemna?… Jo tampoc.

19 de febrer a Huelva Información: Un incendi arrasa un poblat de barraques a Palos de la Frontera. No és el primer cop que passa una cosa així. A les 6 de la matinada, molt possiblement provocat. A les barraques hi vivien unes 800 persones. Segons una altra font, El Salto, Andalucía, 400 de les 800 persones n’haurien resultat afectades. Gent que ho ha perdut tot, del poquíssim que tenia, també els papers per demostrar que feia tres anys que vivien allà i poder demanar el permís de residència. Es veu que és el segon incendi en menys d’un any: l’abril del 2020, hi va morir un noi de 23 anys. Sembla que no hi ha hagut ferits, aquesta vegada. L’Ajuntament (socialista) ni tan sols obre el poliesportiu per a la gent que s’ha quedat, literalment, a la intempèrie. La majoria era gent que recollia fruita. Màxima solidaritat entre elles, ells. El dia 12 de febrer, segons el SAT (Sindicat Andalús de Treballadores i Treballadors), l’incendi de barraques va ser a Níjar, Almeria.

19 de febrer, Las Provincias, València: Un treballador sense contracte mor en caure d’una bastida, i el seu cap no truca al 112. Accidents laborals, dia sí i dia també. Terrorisme patronal que no s’atura. Ferits i morts cada dia de cada any. I això sense comptar les esquenes destrossades, les mans desfigurades, la salut malmesa…

19 de febrer, Madrid: CGT denuncia tancaments massius de botigues Inditex, després de l’acord (!) firmat amb CCOO i UGT, que deixaran al carrer milers de persones. Hi ha sindicats que no són sindicats. És el mínim que se’n pot dir. Vergonya!

22 de febrer, Girona: Aturat el desnonament del Saïd, la Latifa i els seus tres fills. Més ben dit, ajornat durant 60 dies, mentre es busca una solució. Un exemple dels desnonaments diaris, que ja no són ni notícia, ni titular, ni res, que ja els hem normalitzat com si fossin normals. Però amb gent que lluita.

22 de febrer, Almodóvar del Río (Còrdova): Més de 200 quilòmetres, més de 10 hores de feina per no arribar a cobrar ni 25 euros. Informació del SAT, el Sindicat Andalús de Treballadors i Treballadores.

Notícies caçades al vol de mig mes. Etcètera.