Ells, els jugadors, no s'emprenyen pas gaire

“Avui ja no dormiré” o “avui ja no soparé”. Segur que heu dit o heu sentit aquesta frase alguna vegada, ja sigui mig en broma, mig seriosament. I és molt probable que qui l’hagi pronunciat sigui un aficionat a l’esport, també probable aficionat al futbol i molt probable a la vegada, aficionat del Barça. El futbolero i el culer són per un general aficionats molt calents. A mort amb el seu equip i més en determinades ocasions. Per exemple en un Clàssic, els Barça-Madrid com el que hi va haver dimecres de la setmana passada. Si el Barça és més que un club, això sí que són més que un partit. La gent, molts aficionats, vaja, són capaços d’emprenyar-se, i molt, en partits com aquests. I sí, n’hi ha que ni mengen o ni dormen segons com vagi tot. I aquesta actitud contrasta molt amb la dels futbolistes, els grans protagonistes d’aquest circ. Segur que heu vist jugadors del Barça i el Madrid barallant-se, insultant-se i fent-se de tot. Però això només passa durant 90 minuts i dos cops a l’any. Els altres 525.420 minuts que té l’any us puc assegurar que entre la majoria d’ells hi ha una relació excel·lent. I no cal que us ho digui jo. Analitzeu només el que va passar dimecres passat. Els dos equips fent la migdiada al mateix hotel, el Piqué fent callar la gent que insultava Sergio Ramos o els jugadors marxant abraçats del camp. O sia que, si em permeteu un consell, no us emprenyeu gaire pel futbol. Ells, els jugadors, no s’emprenyen pas. Més aviat, intenteu disfrutar-lo. Estic segur que viureu molt millor si ho feu.

Ells, els jugadors, no s'emprenyen pas gaire

Emprenyar-se pel futbol