M'agrada anar en bicicleta i pensar, el que Joan Miquel Oliver en diu fer 'ciclosofia'

Des que estic jubilat només demano dues coses: salut i temps per fer el que a mi m’agrada fer. He sortit en bici. Prefereixo la de carretera, la de trial em cansa, m’exigeix massa concentració, no em permet cap tipus de relaxació. Encara no tinc l’elèctrica; és el futur, li deia l’altre dia a un amic. T’equivoques, em respongué, és el present. Té tota la raó! M’agrada rodar i pensar. Durant una estona he mirat de fer promig, buscant sensacions: un, dos, un, dos, un, dos... També m’encanta fer ciclosofia, una expressió de Joan Miquel Oliver, el guitarrista i lletrista d’Antònia Font; ho vaig llegir a Setembre, octubre i novembre, el llibre que Oliver va publicar i que és una barreja de dietari i d’apunts al natural. Circulo per la lateral, ha refrescat un xic, després d’uns dies de molta calor, el ventet em frega les galtes, la serralada del Montseny a llevant, el Ricard, les Vinyes i el serrat de Malla a ponent, camps de blat ja espigat, i el groc de l’oli de colza que es va apagant. I el perfum de sucs de porc, Tona. L’Ajuda, Centelles, Sant Martí, Puig d’Olena... fins la cruïlla de Sant Miquel del Fai, l’aire enteranyinat conserva durant molta estona els estels de vapor d’uns avions, n’he comptat quatre... me’l miro molt, el cel, Turner i Ruskin han estat els meus mestres en això de mirar el cel. De tant badar, un dia em clavaré una trompada històrica i ells en tindran la culpa. John Ruskin (1819-1900), pensador anglès que ja va destacar per la seva primera obra, un tractat de pintura Modern painters, va tenir dues passions: Turner i Chamonix, l’art i la natura. A Ruskin el vaig descobrir de la mà d’André Helard, autor del llibre John Ruskin et les cathédrales de la terre (Éditions Guérin - Chamonix, 2005); va ser poeta, artista, dibuixant, crític d’art, científic, visionari; segons Marcel Proust, és un dels pensadors més importants del segle XIX. Una gran part de la seva obra gegantina té a veure amb la muntanya. Li agradava més Chamonix que Venècia. De viure al costat dels Alps no se’n cansà mai. Al peu dels cims hi prenia notes, apunts i esbossos; per entendre l’arquitectura de les muntanyes, “les catedrals de la terra”. Un dia, Ruskin va saber que un carrosser de Tottenham tenia una col·lecció de dibuixos de Turner, els exposava i convidava a fer visites guiades. Ruskin hi va anar i va quedar corprès. Va pensar que no en tenia prou de veure’ls, els volia posseir. L’any 1838, tenia 19 anys, son pare, que s’havia fet ric amb la importació de vins de Jerez a Anglaterra, li’n regalà un, després un altre, i un tercer quan va fer 21 anys. Només va ser un principi, perquè amb els anys pare i fill Ruskin van arribar a comprar prop de tres-centes obres de Turner. Parlant del seu estimat mestre, Ruskin va escriure sobre “La innocència dels ulls”; aquesta manera –deia ell– de veure les coses, taques de colors com a tals, sense saber ben bé el que signifiquen, com les veuria un cec que de cop i volta hagués recuperat la vista. I vet aquí que segueixo pedalejant, ja estic de tornada, arribo al Pou, just al trencall de Can Miqueló, la carretera és fina i no s’enfila gaire, és tota per a mi, volo com una oreneta: un, dos, un, dos, un, dos, rodo al meu ritme, inicio la baixada; cap a Sant Martí, aviat seré als afores de Centelles, ja hi soc; torno a mirar el cel, ara d’un blau aigualit i penso en Turner... D’això n’hauré de dir ciclopintura, o ciclocel, com vulgueu! J. M. W. Turner (1775-1851), el millor paisatgista del període romàntic, va treballar més de seixanta anys sense parar. Quan va morir, als 76 anys, es trobaren més de 19.000 dibuixos en el seu taller estudi. Les seves primeres aquarel·les les exposava a l’aparador de la barberia del seu pare, i les venia totes! Va ser un visionari del mar i del sol, paisatges marins, tempestes de mar... Però a mi m’interessen molt més les seves teles de muntanya: Glacera i torrent de l’Arveiron, Pujant al Mer de Glace i Caiguda d’una allau en els Grisons. Les obres provenen d’uns esbossos que va fer durant l’estiu suís del 1802. En la caiguda d’una allau les masses de neu han desprès blocs de pedra, un encara està volant i l’altre, el més gros, cau sobre una cabanya i l’esclafa. Turner recrea meravellosament una allau de neu que mai no deuria presenciar. Com molts artistes de la seva generació s’inspirà en l’obra d’Edmund Burke Indagació filosòfica sobre l’origen de les nostres idees d’allò sublim i bell (1757), sobre el temor i l’admiració que desperten els grans paisatges; una barreja embriagadora de plaer i por. Ja arribo a Vic, al final n’han caigut seixanta, de quilòmetres, Déu-n’hi-do! I vosaltres, estimats lectors, encara hi sou a temps: fins a l’11 de setembre. No cal que hi aneu en bici. El MNAC celebra el visionari del mar i del sol amb un centenar d’obres del pintor. Una col·laboració amb la Tate (Galeria Britànica d’Art Modern de Londres): “La llum és color”. És la primera exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya dedica a l’extraordinària obra de l’artista britànic. No us ho perdeu, fareu un cara a cara amb la natura, amb la lluminositat, amb la foscor visible; ja ho deia el mestre: “El Sol és Déu.” A la sala d’art hi veureu molts sols i més d’una tempesta sublim.

M'agrada anar en bicicleta i pensar, el que Joan Miquel Oliver en diu fer 'ciclosofia'

En bici amb Ruskin i Turner