En català a Madrid
Està molt bé que la nova presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, hagi decidit que a partir d’ara s’hi pugui parlar en català, i també en gallec i eusquera. De fet, al capdavall els catalans, gallecs i bascos també són persones. I encara està més bé que el govern espanyol hagi demanat de manera formal que tots tres siguin idiomes de ple dret a la Unió Europea. Amb una mica de sort, doncs, el català es parlarà o, si més no, se sentirà a tots els racons d’Europa, excepte a bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona, és clar. En aquesta zona no hi ha res a fer.
L’anunci d’Armengol, tal com era d’esperar, ha irritat tots els diaris i webs més espanyolistes. I el primer que han fet és llançar aquesta pregunta, en castellà: “Quant ens costarà als espanyols que aquestes tres llengües es parlin al Congrés?”. Els cèntims sempre són un bon argument per convèncer la gent. Efectivament, s’hauran de contractar uns quants traductors i intèrprets, però aquesta mateixa premsa espanyolista hauria d’estar contenta, perquè així es crearan més llocs de treball, que és el que reclamen sempre al govern de Sánchez. Però ja se sap, aquesta premsa no suporta res que faci tuf de català. Ara mateix ja es fa ressò de les queixes dels nous governants de les Illes, País Valencià i l’Aragó que reclamen el mateix per al mallorquí, el valencià i l’aragonès, llengües que cap d’aquests governants han parlat mai, al contrari, s’han dedicat a perseguir-les.
Però bé, si hem de ser realistes, tot això del català a les institucions espanyoles i europees quedarà en foc d’encenalls. Els nostres governants, els d’aquí, està prou demostrat, no se’n sortiran pas, com sempre.
Els nostres governants…