L'OAR Vic conserva encara l'esperit del seu fundador: la pràctica de l'esport com a vehicle de convivència i cohesió social

El 25 de març va fer cent anys del naixement d’una de les persones més importants en l’impuls de l’esport popular a la ciutat de Vic. Aquest dia de 1922 va néixer a Prats de Lluçanès Jaume Mugosa i Puig, que va esdevenir l’impulsor de l’Obra Atlètica Recreativa (OAR) de Vic. Sota la batuta del bisbe de Vic Ramon Masnou es tractava d’incitar els joves de la postguerra a la pràctica de l’esport. El 1957 Mugosa va ser nomenat consiliari de l’OAR i va donar l’empenta definitiva a l’OAR. Va crear la secció de futbol que organitzava competicions entre els joves, va formar diversos equips, com l’Ausa i el Júnior, que jugaven a l’estadi Torras i Bages, va saber implicar els pares dels jugadors, que acceptaren comprar la roba dels seus fills per jugar a futbol. Uns pares que també es convertiren en entrenadors i delegats dels equips, perquè mossèn Jaume implicava a tothom i trobava arguments per incentivar participar en un projecte que podia semblar utòpic, però que ell va fer realitat en pocs anys. La primitiva competició domèstica impulsada pel bisbat es va integrar a la Federació Catalana de Futbol (FCF) el 1966, l’any de la mort de mossèn Jaume. Un fet luctuós que es va produir de sobte quan era a la Casa Sacerdotal i precisament mentre treballava amb els seus col·laboradors en els tràmits per inscriure els equips a la Federació Catalana de Futbol. Era el dia 8 d’octubre de 1966, tenia només 44 anys. Jaume Mugosa pensava en el futbol i en altres modalitats esportives que centralitzava en la Jornada OAR, organitzada a diverses poblacions d’Osona, on es practicava futbol, atletisme, handbol, tennis taula i, fins i tot, ciclisme. La Jornada OAR va esdevenir finalment una trobada de futbol un cop que les altres modalitats es van anar federant. El més important de tot de la Jornada OAR és que es tractava d’una trobada de les famílies que integraven el club. La interrelació social era l’objectiu per unir persones de sensibilitats diferents, però que tenien en comú la pràctica de l’esport per part dels seus fills. Mossèn Jaume ho sabia i va saber aprofitar-ho. Però la feina de Jaume Mugosa aquells anys no va ser fàcil. Les dècades dels 50 i els 60 del segle passat, la societat encara intentava buscar un equilibri entre la postguerra i l’aparent normalitat que intentava imposar el franquisme. La jornada laboral començava el dilluns i s’acabava el dissabte per a gairebé tots els treballadors. Les escoles feien classes també els dissabtes al matí, i alguna fins i tot a la tarda. Les famílies encara no disposaven dels vehicles utilitaris que els van permetre sortir els diumenges i eren anys de l’arribada de la primera immigració; milers de famílies del sud peninsular arribaven a Catalunya amb la necessitat imperiosa de treballar i calia que ho fessin tots, els grans i els joves. El jovent tenia poques opcions per entretenir-se i mossèn Jaume els oferia practicar l’esport. Va engrescar centenars de joves que van començar a jugar a futbol gràcies a aquest capellà de Prats. Per a mossèn Jaume l’esport era convivència, per això els dissabtes a la tarda-vespre els components de cada equip feien una reunió que era sobretot una trobada on quedava clar que no es tractava només de competir sinó que el futbol era el vehicle que justificava la interrelació social. Valors molt evidents ara, però absolutament necessaris per als joves d’aleshores, atès el context social existent. El pas dels anys no ens ha de fer oblidar persones que han esdevingut essencials. L’OAR Vic anualment homenatja el seu impulsor amb el trofeu que porta el seu nom. La ciutat de Vic li va dedicar un carrer. Aquest pradenc ho va fer tot en 44 anys. Se’n va anar molt aviat, massa aviat, però la seva arrel va quedar tan ferma que avui el club conserva l’esperit del seu fundador: la pràctica de l’esport com a vehicle de convivència i cohesió social. Una necessitat que en el context actual és tan imprescindible avui com fa 60 anys.

L'OAR Vic conserva encara l'esperit del seu fundador: la pràctica de l'esport com a vehicle de convivència i cohesió social

En el centenari de mossèn Jaume Mugosa