No s’esperava què vol dir tenir una enemiga com l’Eva: “Tinc memòria, soc rancorosa, venjativa i, sobretot, resilient”

Quan van diagnosticar el càncer a Carles Capdevila, un conegut articulista va publicar un text en un blog digital on es burlava d’ell i de la seva dona, l’escriptora i periodista Eva Piquer. “Quan es mori, ella passarà a ser la vídua oficial de la tribu”, “serà la nostra futura Pantoja”, “no tindrà cap pudor en escriure llibres com Saber enviudar o Vídua amb nens...” Dos dels fills de la parella –de 18 i 13 anys– van rebre per mòbil el vomitiu article, que es va fer viral. “Oi que el pare no es morirà?”, li demanava en un missatge el fill de 13 anys, acompanyant-lo d’una emoticona d’una cara trista. En Carles va morir un any, set mesos i divuit dies després. Les paraules de l’articulista van tenir diverses conseqüències que Piquer ha arrossegat durant anys: autocensura, soledat, ansietat, dolor... L’ha condicionat cada dia de la seva vida. Va intentar esquivar com fos qualsevol acte d’homenatge al seu marit per evitar donar la raó al seu difamador. I segur que se n’haguessin fet molts més dels que li vam fer, perquè poques persones desprenen el carisma que tenia en Carles. Ell sabia com ningú fer-nos riure en convertir una escena quotidiana en una divertida reflexió sobre la condició humana. Els lectors d’EL 9 NOU ho saben molt bé. Han passat 10 anys i, finalment, Piquer s’ha pogut treure l’espina explicant tot el que ha patit per culpa d’aquell articulista. Ho fa al llibre Difamació. Autòpsia d’un escarni classista, misogin i cruel (Club Editor, 2025). Colpidor. Segurament ell gaudirà sabent tot el mal que li va fer, però segur que no s’esperava què vol dir tenir una enemiga com l’Eva: “Tinc memòria, soc rancorosa, venjativa i, sobretot, resilient,” explica al llibre. En un moment en què triomfa la política de l’esbroncada, l’insult, de deshumanitzar al contrari i de passar per sobre de tot i de tothom, és imprescindible posicionar-se sempre al costat dels bons. Jo tinc molt clar qui són els meus. L’Eva comença el llibre citant amb ironia que “un enemic és un tresor a preservar perquè és l’única persona que sempre pensa en tu”. Personatges com Bernat Dedéu, però, com més lluny millor.

No s’esperava què vol dir tenir una enemiga com l’Eva: “Tinc memòria, soc rancorosa, venjativa i, sobretot, resilient”

Enemics