De totes les efemèrides a recordar en aquest any nou, podria quedar-me que, enguany, celebraran 50 anys els de la “generació eròtica”, és a dir, els nascuts l’any 1969, però prefereixo destacar l’arribada de l’home a la Lluna

Quan es canvia d’any a molta gent li agrada recopilar fets i anècdotes ocorregudes vint-i-cinc, cinquanta o cent anys tirant enrere. Fins i tot hi ha publicacions que en fan grans llistats. Per tant, és normal sentir aquests dies del tendre i primerenc 2019, recordatoris d’aquest tipus. És tant el que ens agrada agrupar efemèrides segons quan fa que van passar que un dels llibres més desitjats i comprats era aquell gran volum titulat Crónica del siglo XX, gran de mida i d’informació, editat per Plaza & Janés i que més d’un tenim guardat com a llibre de consulta permanent. L’única pega que tenia és que va sortir sense haver acabat, del tot, el segle XX. A tot això i submergits en aquesta moda, que perdura, ara hi hem d’ajuntar l’apogeu dels sopars d’aquelles persones que, fa anys, van compartir aula en la fase vital de l’escolarització obligatòria. La proliferació dels grups de WhatsApp hi ajuda i molt! De totes les efemèrides a recordar en aquest any nou, podria quedar-me que, enguany, celebraran 50 anys els de la “generació eròtica”, és a dir, els nascuts l’any 1969, però prefereixo destacar l’arribada de l’home a la Lluna. Qui no recorda aquella frase que tots hem sentit i après que diuen que va dir en Neil Armstrong en trepitjar el sòl llunar: “És un petit pas per a l’home però un gran pas per a la humanitat”. Coneixent els nord-americans, és més un frase per guanyar l’Oscar que no pas espontània. De fet, hi ha qui creu que ja la duia escrita l’Armstrong abans d’enlairar la nau de la Terra; el seu germà si més no així ho va declarar en un dels molts reportatges que s’han fet recentment. Ras i curt, aquí s’hi escau allò de: se non è vero, è ben trovato. Parlant de pel·lícules hollywoodianes, aquella que va dirigir Peter Hyams i que porta per títol Capricorn One, en la qual posava en dubte l’enviament d’una missió tripulada a Mart, amb la televisió de testimoni, va visualitzar quelcom que encara ara hi ha qui qüestiona: que sigui veritat que l’home va arribar a la Lluna fa cinquanta anys. Fins i tot, sembla que Rússia ha obert un expedient oficial, l’any passat, per investigar-ho. Aquest qüestionament en aquesta època que ens toca viure sembla una broma, però quan penses que avui dia encara hi ha persones que es creuen que la Terra no és rodona o ovalada, sinó que és plana ja està tot dit! Oh i no són pocs! Es diuen “terraplanistes”, com si no?, i es multipliquen a través de les xarxes socials i YouTube. El cap visible és la britànica Flat Earth Society, creada per Samuel Shelton l’any 1956, que proclama que vivim en una taula amb una espècie de volta celestial amb un Sol i unes estrelles que hi suren molt properes a nosaltres i al final de les arestes de la taula hi ha murs de gel amb bèsties enormes i plantes estranyes. La seva pàgina de Facebook supera de llarg el centenar de milers de seguidors i no para de créixer! Hi ha coses que semblen evidents per tothom i ens pensàvem que, per tant, posar-les en dubte només podia ser en el món del divertimento, que ningú es veuria amb cor de defensar-les seriosament avui en dia. Però es veu que no. Potser per això, hi ha qui s’ha apuntat a aquesta moda i és capaç de defensar rebel·lions sense violència o que, per exemple, fer un referèndum i votar és antidemocràtic!

De totes les efemèrides a recordar en aquest any nou, podria quedar-me que, enguany, celebraran 50 anys els de la “generació eròtica”, és a dir, els nascuts l’any 1969, però prefereixo destacar l’arribada de l’home a la Lluna

Enguany fa 50 anys