Entendre
No s’acaba d’entendre.
Ningú pot dubtar que hi ha un clam unànime per canviar les directrius polítiques de les grans ciutats, contra l’ampliació d’aeroports, la gentrificació, la massificació turística, l’expulsió dels ciutadans de la seva ciutat… Però les polítiques van radicalment en contra d’aquesta petició, que és una necessitat vital dels ciutadans.
És evident que sovint les polítiques de programació dels mitjans de comunicació públics, la pràctica lingüística i els biaixos ideològics van contra les seves directrius. I hi ha moltes queixes. Però res no canvia, ans al contrari.
Només cal obrir els ulls per veure com els servidors de l’ordre públic sovint sembla que actuïn en direcció contrària al que és la llei, l’evidència i la lògica. N’hi ha exemples a cabassos. Però no passa res i des de dalt diuen que tot ho fan molt bé.
Són incomptables els anys que fa que els autònoms i les empreses petites reclamen polítiques que no els obliguin a plegar, que els facilitin la feina i la supervivència en lloc d’ofegar-los. I, ca! Com més anem, més problemes tenen i més teixit productiu es perd.
I l’ensenyament? I les corrupcions? I les polítiques lingüístiques? I la prevenció d’incendis i aiguats?
No s’acaba d’entendre, però és fàcil d’entendre.