A Manresa s'hi va, sobretot, per feina; a Vic, per gust i amb ganes de gaudir d'un ambient esplèndid

He llegit amb interès l’entrevista que va fer Regió7 a l’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), i he fet el mateix amb la de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC), per El 9 Nou. El de Vic presideix una ciutat de 50.000 habitants que continua creixent, i l’altre presideix Manresa, amb 81.000 habitants acabats d’assolir. D’entrada, he de dir que la xifra d’habitants ja no té la importància ni rellevància que tenia decennis enrere, quan la carrera per ser més gran et feia més poderós. Ara, els bons alcaldes –i amb ells, els bons polítics, en general– aposten més per la qualitat de vida, lligada a les infraestructures, equipaments i serveis, que no pas a créixer per créixer. Em considero mig suís pels anys viscuts allà i per les constants visites que hi vaig fent des d’aleshores, i puc assegurar que, a Suïssa, cap gran ciutat fa cap carrera per esdevenir més gran que les altres. Al contrari, es fan grans esforços per contenir el creixement, lluitant a favor de la qualitat de vida. És així com la capital del país, Berna, on vaig viure set anys, només té 145.000 habitants (2024), superada àmpliament per Zúric (443.000), Ginebra (206.000) o Basilea (180.000). Torno aquí. Per situació de vida i activitat, de petit, les relacions de Borredà les teníem cap a Ripoll i cap a Vic. És així com vaig estudiar un any al Seminari de Vic, i tot seguit amb els Salesians de Ripoll i La Salle Manlleu. Més endavant, anàvem cap a Berga i Manresa, però sempre hem tingut uns estrets lligams amb aquesta banda de país. I les noves comunicacions, afegides a les noves tecnologies, fan que les capitals hagin perdut l’obligatorietat i inevitabilitat que tenien abans. Els qui estem entre dues capitals som prou intel·ligents i avesats a anar a una o altra, segons per què. Conec totes dues per anys, molts anys de visites, treball i oci, i em seria difícil posar una per davant de l’altra. Però si em trobo un foraster que m’ho demana, li posaré abans Vic que no pas Manresa, per la majestuositat d’alguns elements que es troben aquí i no allà. Sense cap mena de dubte, els dies de mercat a Vic apleguen milers de persones que venim de tot arreu, sabedors que hi trobarem tot allò que busquem, i a continuació podrem triar entre un munt d’ofertes gastronòmiques, de molta varietat i diversitat, a banda d’ofertes d’oci, cultura i/o esports. A Vic està tot a mà, de manera que pots deixar el cotxe i oblidar-te’n durant tot el dia, perquè pots anar a tot arreu caminant. I és evident que l’atractiu de tot el nucli antic és molt diferent del de Manresa, on li caldran anys, molts anys, per rehabilitar-lo i esponjar-lo. A més, és molt més dispers que el de Vic. Vic ha tingut molts anys de tractament preferencial per raons de disposar d’alcaldes amb connexió directa amb el govern, que l’ha afavorit enormement. Manresa, malgrat ser més gran, no ha tingut aquest avantatge, i en alguns àmbits es nota clarament. Li fa falta un nou Pla de Barris molt potent, com per posar al dia un munt de carrers i carrerons. Pel que fa a activitat, i molt específicament de cultura, Manresa té un potent Kursaal situat en lloc preeminent, i aquí, una Atlàntida que s’hi acosta cada any que passa, especialment per l’embranzida dels darrers anys. I quant a museus, és evident que l’Episcopal està a primera divisió des del dia de la inauguració, i ara Manresa s’ha situat en semblant lloc amb el novíssim Museu del Barroc. Pel que fa a esglésies, aquí una catedral, puix hi ha bisbe; allà, una basílica gòtica esplèndida. Difícil elecció que passa per recomanar la visita a totes dues. I sí, podríem continuar amb esports, instal·lacions, equips, etc., però torno al principi. L’atracció d’una i altra són molt diferents. A Manresa s’hi va molt per feina, a resoldre coses o perquè toca anar-hi en l’àmbit sanitari o de capitalitat per alguns temes. I a Vic s’hi ve per gust i ganes d’estar en un ambient esplèndid, facilitat per una ciutat endreçada i plena d’atractius que permeten gaudir-ne plenament. A més d’una rellevant activitat industrial, agrícola-ramadera i universitària. Des de fa molts anys, molts, vaig a Manresa a treballar uns dies a la setmana, i molt sovint vinc a Vic a gaudir de mercat, passejos, compres diverses, cinema, teatre o concerts i gastronomia de qualitat i diversitat. Francament, que ara estiguin fent una delegació de serveis a Manresa (amb un excessiu cost i no gaire bona ubicació) no és obstacle perquè es mantinguin unes quantes delegacions territorials a Vic. I tot plegat no té la importància que hauria tingut decennis enrere, entre altres coses perquè cada vegada hi anirem menys presencialment. I per resoldre temes telemàticament, tant me fa que qui me les resolgui estigui ubicat a Manresa o a Vic. Així doncs, qui vulgui competir, que ho faci. Contra gustos no hi ha discussió, però puc assegurar que hi ha una sana enveja pels atractius de tota mena que ofereix Vic, independentment dels habitants empadronats.

A Manresa s'hi va, sobretot, per feina; a Vic, per gust i amb ganes de gaudir d'un ambient esplèndid

Entre dues capitals: Vic i Manresa