No s’entén que el president Aragonés elogiï la diversitat religiosa de Catalunya i alhora s’exclogui el pessebre en nom de la laïcitat

Aquest és el títol del llibre de Fra Valentí Serra i Fornell, frare caputxí nascut a Manresa en 1959, doctor en Història, estudiós i divulgador de las plantes medicinals.

Fra Valentí Serra ha estudiat i ha donat a conèixer (amb els seus llibres) l’aportació franciscana i caputxina a la cultura popular, com és la tradició del pessebre i les tradicions religioses, a més de les plantes medicinals i l’agricultura monàstica.

Fra Valentí Serra, arxiver de la Biblioteca Hispano-Caputxina des de 1987, és redactor del calendari del pagès, agrari i astronòmic, anomenat “L’ermità”, col·laborador de la revista Catalunya Cristiana i de Ràdio Estel, amb seccions sobre herbes medicinals, horticultura i cuina caputxina. 

Enmig del debat entre laïcitat, cultura i tradició i davant l’actitud del Parlament d’excloure el pessebre del palau de la Ciutadella, fra Valentí Serra afirma que “en el pessebre trobem tota la nostra tradició”, ja que “el fill de Déu neix a la perifèria, entre els pobres i en pobresa”.

Fra Valentí Serra, que viu en el convent de Sarrià, a Barcelona, amb quinze frares més, afirma a propòsit del pessebre, que “malgrat el secularisme i la descristianització d’Europa, s’ha mantingut aquesta tradició, fins i tot entre els no practicants, perquè forma part de l’ànima del nostre poble i seria difícil que es perdés”. Per això fra Valentí ens recorda que “el papa Francesc, en una visita a Greccio, on s’hi troba el santuari del Betlem, demanà que no es perdés aquesta tradició”, que el 1223 començà el joglar d’Assís amb el primer pessebre vivent.

Fra Valentí Serra demana que es faci “el pessebre a casa, amb la intervenció de tota la família, sobretot dels nens” ja que aquest “és un punt molt important de la fe cristiana, perquè en els moments que vivim, ens recorda que hi ha un Déu bo que ens estima”.

Molt encertadament, fra Valentí Serra diu que el remei que més li convé a la nostra societat i allò que més necessitem, és “sentit comú i pau i no perdre l’orientació de les coses fonamentals, a més de mirar la vida amb perspectiva i profunditat”. Potser és això el que els convé a aquells que, en nom de la laïcitat, exclouen de l’àmbit públic la tradició i la cultura, com és el pessebre. Perquè en nom de la laïcitat s’exclou el pessebre del Parlament, però curiosament els diputats fan festa cada diumenge i també el dia de Nadal. I és que, com diu fra Valentí Serra, “el pessebre no molesta ningú. Ens identifica com a poble”. 

Per això no s’entén que el president Aragonés elogiï la diversitat religiosa de Catalunya i alhora s’exclogui el pessebre en nom de la laïcitat. Com deia el professor Joan Francesc Mira en relació als qui volen tancar el fet religiós a l’àmbit privat, “no hem de confondre la laïcitat amb la ignorància”. I és que, com diu fra Valentí, “la tradició pessebrística s’ha convertit en un fenomen cultural, que ens identifica com a poble”, ja que aquesta tradició tan catalana “forma part de l’ànima del nostre poble”. 

Bon Nadal!