No hi ha res més trist que veure els ulls d'un nen amb la mirada buida en una pantalla. Aquesta li absorbeix l'enteniment i el gust del pensament lliure

Hi ha una cosa a la vida que no hem d’oblidar mai ni deixar de fer: l’entretenir-nos. Al llarg de la vida sempre hem de tenir allò que distreu i fa passar de pressa l’estona petita o el temps llarg. L’entreteniment distreu de les cabòries i el malestar, fa ser imaginatiu o constructiu, posa en estat actiu el cervell amb tots els sentits. De nadons, entreté la mare amb jocs i cançons, pessigolles i moviments que estimulen els sentits; més endavant, els nens volen entreteniments més moguts i participatius, els agrada experimentar amb el que veuen (més d’un s’ha enrampat posant un dit a l’interruptor o la flama d’un encenedor), aprenen el dolor d’un cop o l’alegria de la felicitació. D’adolescents, l’entreteniment no cerca tant la complicitat dels predecessors com la dels companys o sol. Saber entretenir-se és tot un art que s’ha de fomentar des de ben petits. I per entretenir-se no calen grans jocs ni molts diners. Qui no ha vist nens jugant amb les caixes de cartró de les joguines que els han regalat? Només manca imaginació i d’això no en falta a cap edat, tot i que la rutina diària en l’edat adulta fa oblidar l’entreteniment, que és substituït per altres interessos més materials. Tots coneixem persones que han fet vida de les seves passions. No gaire lluny, tots tenim al cap la incombustible i entranyable Pilarin Bayés, que del seu entreteniment n’ha fet passió i vida, mai ha perdut la il·lusió que l’ha apassionat sempre i això la fa un referent per a tots. La paraula avorriment no està en el seu diccionari, perquè el seu entreteniment l’ha fet viure i fer front a l’adversitat. No hi ha res més trist que veure els ulls d’un nen amb la mirada buida en una pantalla, perquè en lloc de fer valer la imaginació li absorbeix l’enteniment i perd el gust del pensament lliure, perquè el que surt de la pantalla li pren la imaginació. Un verb que pot excitar la imaginació és quan sentim “m’avorreixo”, música per a les orelles dels qui l’escolten. La resposta més fàcil o intel·ligent és dir-los-ho bé. “Fes alguna cosa per no avorrir-te!”, “inventa’t alguna cosa!”, “la casa està plena de coses per fer, per entretenir-te!”. No cal donar solucions, perquè en l’entreteniment hi ha la diversió i l’estímul intel·lectual d’on beu la imaginació. Un dia es va deixar de dir entreteniment per dir-se hobby, un anglicisme que no vol dir res per a nosaltres, però que, com moltes altres paraules importades, va tenir èxit. Tant hi fa el nom, atès que la finalitat és la mateixa. Manta vegades veiem gent que s’acaba de jubilar i es posa malalta perquè no sap què fer, va d’un cantó a l’altre intentant que passi l’estona, no sap com fer passar les hores i acaba emmalaltint, àdhuc a totes les etapes de la vida tenim rutines que ens ajuden a viure, ens donen il·lusió i això no s’ha de perdre mai. Hi ha qui és feliç fent els encreuats de la premsa diària o el Paraulògic, d’altres frueixen i aprenen amb la lectura, la música, amb manualitats de tota mena, cuina, esports, caminades amb els amics que acaben amb un bon àpat entre rialles i converses. Educar en l’entreteniment és un repte per als progenitors que no en poden defugir, és una obligació i un repte per a la felicitat i la confiança en un mateix, és donar seguretat de cara al dia a dia i en el futur. La vida està farcida d’experiències bones i dolentes que cal saber afrontar amb decisió i seguretat, sense necessitat de violència ni agressivitat en els fets i les paraules. L’entreteniment està en el dia a dia de la vida. Viure sense entreteniments és l’antivida, la que fa caure en els extrems i els vicis, la mala praxi en l’estudi, el treball, la jubilació, allò que fa veure la cara fosca de la vida i de la societat. Un mateix ha d’obligar-se a cercar aquell entreteniment i hobbies si no vol ser engolit per l’avorriment, el gran fantasma i malversador de vida. Hi ha molts referents al voltant que han fet la seva passió, vida, es recorden sempre amb admiració. El més interessant de l’entreteniment és que està a tot arreu. Tant se val si s’està a casa o fora, que hi ha tantes distraccions com es vulguin trobar. Només cal saber trobar-les: des d’asseure’s en un banc d’una plaça, mirar per la finestra o d’un balcó estant, veure la gent passar i mirar les cares serioses, els moviments, carotes i expressions que fan els que parlen per telèfon al carrer tot caminant, com si estiguessin asseguts al sofà de casa; els que només caminen i miren amunt; els que es preparen per a una cursa esportiva i van mirant el rellotge, aquests no tenen pressa ni fan tard, la indumentària els delata, ja que els que fan tard vesteixen diferent i la cara és seriosa i empipada. És molt entretingut veure la gent del carrer des d’una situació de tranquil·litat i ganes de passar l’estona, sol o conversant. Entretenir i tenir entreteniments o passatemps és saber viure.