Enyorar allò que no podrà mai ser (ja sigui un gest, una mirada, una conversa, una recomanació; o ja sigui un quadre, una escultura, una exposició, una composició, un llibre de poemes...) deu ser també una manera d’estimar una persona i la seva obra, de fer-los homenatge
Enyors d’allò que no serà
No ens és donat de conèixer hipòtesis de futur, allò de “què hauria passat si tal cosa no hagués tingut lloc o si hagués estat diferent”. La mort d’una persona ens fa recordar i prear encara més tot el que ens ha donat, però també…
