‘Eppur si muove’!
Hi ha coses que les donem per fetes i ni ens qüestionem que no puguin ser d’una altra manera donant per fet que sempre seguiran sent així. Són coses tan quotidianes com el respirar o el batec del cor. Al llarg d’un dia normal, amb la seva corresponent nit, no pensem que estem respirant i que d’aquí a uns segons hi tornarem; o no pensem mai si ara és el moment que toca bombar sang. És més, si hi pensem és quan tenim problemes o en tindrem. Però no només passa amb funcions automàtiques del nostre organisme, també hi ha situacions d’aquest tipus al nostre exterior. Per exemple, tenim més que assumit que la Terra s’està movent constantment i no d’una manera sinó de dues: es mou sobre el seu propi eix –moviment de rotació– i alhora es desplaça al voltant del Sol –moviment de translació–; donem per fet que això ara està passant i d’aquí a una estona també. Bé, potser no tothom ho veu així, però la immensa majoria sí. Ja sabem que hi ha gent escèptica de professió, com aquells que encara prediquen que la Terra és plana. Per saber i comprendre que el nostre planeta no és pla sinó rodó-ovalat, qui en dubti ho té molt fàcil: només ha de mirar el famós vídeo de Carl Sagan a YouTube explicant com un savi grec, Eratóstenes, ho va demostrar ja al segle III abans de Crist amb un esclop i una espardenya, però amb molts dots d’observació i matèria gris cerebral! Ah, i a sobre va calcular, també, la circumferència i el diàmetre de la Terra sense equivocar-se de gaire!
No fa gaires dies, però, se’ns va posar a tots i totes la pell de gallina quan va saltar la notícia que els investigadors Yi Yan i Xiadong Dong, de l’Institut de Geofísica Teòrica i Aplicada de la Universitat de Pequín (Xina), havien descobert que el nucli del nostre planeta s’aturava o era proper a aturar-se. Que dins la Terra hi havia un nucli ja ho havíem estudiat de petits, o no tant, a l’escola o a l’institut, però torna a ser una d’aquelles coses que no ens preocupava perquè era com era i funcionava sent així. Tant ens feia, quan ho estudiàvem, que el nucli intern no estigués unit de manera rígida amb la resta de les capes que l’envoltaven perquè el recobria una capa més aviat líquida. Però, és clar, que ara ens diguin que aquest nucli s’atura i que potser passarà a girar al revés, gaire tranquils no ens deixa la cosa, que diguéssim! Esperem, però, que els científics hi puguin fer més que nosaltres i ens en podem tornar a oblidar aviat!
El primer que em va venir al cap en saber la frenada del nucli terrestre és aquella obra de teatre que va escriure Enrique Jardiel Poncela titulada Cuatro corazones con freno y marcha atrás, en la qual explica, en clau humorística, com es troben unes persones que beuen un beuratge descobert per una d’elles que, primer, frenava l’envelliment i els convertia en immortals (llevat d’un accident físic) i com després, avorrides de viure tant i que els seus fills i nets les atrapessin en la cursa vital, totes elles menys una es prenen un altre beuratge per anar-se tornant més joves fins arribar al moment de néixer. Esperem que si s’atura el nucli terrestre i, potser, inicia un moviment contrari al que ha fet fins ara tingui millor conseqüències que les que van suposar per als protagonistes de l’obra de teatre!
I arribat aquest punt, no voldria acabar l’article sense deixar constància que la meva col·laboració a EL 9 NOU en la secció Tribuna també s’ha aturat i surto d’aquesta ubicació perquè res no avança si no es renova i ara és hora de fer foc nou. La meva col·laboració d’articulista en potència continuarà, però, en un altre espai d’aquest mitjà amb una periodicitat similar a la que tenia fins ara. Per això aquestes últimes paraules no són ni volen ser un adeu sinó un fins d’aquí a unes setmanes. Espero continuar gaudint del vostre temps que dediqueu a llegir-me d’ara endavant tant com jo ho faig escrivint. Tant de bo!