És futbol, estupid
Una de les activitats més afectades per les conseqüències de la Covid-19 és l’esport. És l’esport a tots els nivells: el professional, el semiprofessional, l’amateur i el casolà. El gran problema és que l’esport ha perdut actualitat. Poca gent segueix el seu dia a dia, estem capficats entre problemes seriosos que no ens permeten perdre el temps en coses banals.
El futbol el veiem per televisió amb els camps buits. Trobem a faltar els seguidors que van amb bufanda i samarreta i els diversos dissenys que els clubs ofereixen cada any per incrementar-ne les vendes. Ens falten els incondicionals que es mengen l’entrepà; no veiem aquell que està pendent que la càmera de TV l’enfoqui per saludar la família; ens fan falta els crits i fins i tot els improperis als jugadors rivals o als àrbitres. El futbol només per TV i sense públic és com una tertúlia d’aquelles que agrupa un pilot d’ignorants que presumeixen de saber-ho tot. Les preocupacions van cap a un altre lloc, la pandèmia ens ha modificat les prioritats i el futbol ja no ocupa els primers llocs ni d’aquells que algun dia l’hi tenien.
El futbol professional català pot celebrar poca cosa més que l’ascens del Sabadell a Segona A, perquè els descens dels pericos i la manca de títols de culers milionaris fan que els aficionats no tinguin cap altre argument que allò del… és futbol, estúpid.