Els europeus hem perdut part de la nostra dignitat. La petició d'Ucraïna de no deixar-los sols davant la invasió russa va rebre el silenci com a resposta

A mitjans de novembre, com cada any, repassava temes per representar en forma de diorama el pessebre que construeixo cada Nadal. El primer que vaig triar era el de la disputa que hi havia, i encara hi ha, entre la frontera de Polònia i Bielorússia. Tot eren mesures repressives envers les persones, en les zones frontereres, en contra de la migració i la lliure circulació de persones, intents de construcció d’un mur de contenció, barreres de filferro espinós, obstacles, molta policia amb gossos i l’exèrcit amb tancs ben armats per tal d’intimidar aquells que s’hi apropaven. Fam, fred i por, com sempre a les fronteres imposades. O sigui que el drac ja es movia (el patró de Rússia és Sant Jordi). Bielorússia és pro-Rússia, un país on els cristians ortodoxos són més del 40% de la població i molts d’ells donen suport a la política del seu líder, Vladímir Putin, fins i tot el primat actual de l’Església. La religió i la Duma (congrés dels diputats) són actors rellevants a tenir en compte a l’hora de negociar pel pes polític que representen. En una negociació diplomàtica és bàsic estudiar el contrincant, quins suports tenen. Quin pes té en l’àmbit nacional i internacional, sobretot quines potències hi ha a l’ombra i quin grau d’implicació poden suposar, en aquest cas penso en la Xina. Tres mesos més tard, el muntatge que havia fet en un raconet de casa prenia forma en la realitat del planeta. El 24 de febrer d’enguany l’exèrcit rus envaeix sense motiu la república d’Ucraïna. Ja tenim la guerra encetada i a hores d’ara encara dura. Massacre, milers d’assassinats d’innocents, exili multitudinari només recordat de la Segona Guerra Mundial. Fam, fred, famílies destrossades, nens i avis sense vida... uns crims de guerra impensables en la societat i temps que vivim i que els europeus hauríem d’haver evitat. Què hi tenia al cap Putin? Doncs per una ment forjada al KGB, només hi passa la idea del conqueridor, conquerir territori i el d’Ucraïna, més de 600.000 quilòmetres quadrats, juntament amb Bielorússia i les regions prorusses de Donetsk i Lugansk, constitueixen una franja que permet un millor accés al trànsit marítim del Mar Negre, i per descomptat desitja uns territoris de suposada neutralitat, lluny de qualsevol adscripció a l’OTAN. Un error important de l’OTAN va ser proposar a Ucraïna entrar a l’organització sense parlar-ho i negociar-ho amb Rússia. Per raons estratègiques, de seguretat territorial i veïnatge. No calia provocar l’entrada de tancs a Ucraïna, ja hi havia un precedent no gaire llunyà, el 2014, en què Rússia es va annexionar la península de Crimea. I per acabar d’adobar-ho, la CIA dels EUA, l’M-16 i el Mossad sabien que atacarien Ucraïna, perquè l’exèrcit rus va passar setmanes acumulant material de guerra a la frontera d’Ucraïna, i no era per fer maniobres militars. Cap país europeu es va moure. Un exemple històric comparable, però, amb la situació geogràfica invertida va ser l’any 1962, Rússia festejava al líder cubà, Fidel Castro per posar una base de míssils nuclears a l’illa de Cuba, molt a prop de la costa americana, evidentment els EUA s’hi van oposar, no hi va haver guerra, però la por d’una guerra mundial amb armes nuclears es palpava igual que ara. Per sort o fent ús de la intel·ligència, es va arribar a un acord diplomàtic in extremis. Sembla que amb el pas dels temps no hem aprés res. No tinc res en contra del president dels EUA, Joe Biden, i tota la “subtropa” de països europeus comandada per Josep Borrell, però és clar que no han estat a l’alçada dels esdeveniments per evitar la guerra. Aquests personatges no són de la talla d’un secretari d’estat com Henry Kissinger (d’origen jueu) o una altra com Medelein Albright (nascuda a Praga). Amb ells al capdavant de la diplomàcia occidental, segur que la guerra s’hauria pogut evitar, com ja van demostrar durant la guerra freda. Com a europeu em trobo molt desencisat, Rússia, acabada la guerra, tindrà el mateix que demanava al començament, ens podíem haver estalviat aquesta guerra criminal i sectària contra un poble de patriotes que han pagat amb la seva vida tot el que tenien, una part important de la nostra democràcia i llibertat. Els europeus hem perdut una part de la nostra dignitat quan el president ucraïnès Volodimir Zelenski demanava per videoconferència a Brussel·les davant de tots els parlamentaris europeus que no els deixessin sols. El Parlament Europeu no va contestar, aquests silencis i d’altres ens han de fer sentir culpables. Una dada rellevant, els països del centre d’Europa paguen cada dia uns 800.000 euros pel subministrament de gas provinent de Rússia, això vol dir que un mes de guerra són 24.000 milions d’euros, molts diners, i amb aquest muntat dinerari es pot mantenir una guerra, llarga i feixuga per a Rússia i letal per a Europa en tots els conceptes. Es podia evitar la guerra? Sí.