És violència, és masclista i és digital
Quan preguntem a les nostres amigues, companyes de feina o dones i nenes de la família si han patit algun tipus de violència a les xarxes socials, molt probablement la resposta sigui que sí. Tot i que l’accés a les diferents eines digitals sovint ha permès l’apoderament de les dones arreu del món brindant la possibilitat de ser informades, de participar, d’interaccionar, així com poder donar visibilitat a projectes molts cops invisibilitzats; en el context de la Unió Europea 1 de cada 10 dones hem patit ciberviolència i un 23% de les dones hem patit abús o assetjament en línia.
Les violències masclistes són un problema estructural de la societat en què vivim i les digitals en són una manifestació més. Parlem de violències masclistes digitals en plural, ja que en són moltes i molt diverses i es canalitzen principalment a través de les xarxes socials. La cosificació de la dona, l’assetjament, la cultura de la cancel·lació i l’odi viral cap a dones o organitzacions activistes encapçalades per dones en són exemples i són tant culpa de l’individu que les exerceix com de les plataformes digitals que permeten que aquestes violències passin en el seu espai. Aquestes violències tenen conseqüències com l’aparició de problemes de salut mental o l’autocensura de les dones que es veuen obligades a abandonar el món digital o a adoptar pseudònims, fet que perjudica greument la seva trajectòria professional. A més, el registre digital permanent fa difícil l’eliminació de les dades utilitzades o derivades dels atacs i facilita la revictimització i ressorgiment del trauma en les dones que ho han patit. Com a societat no ens podem permetre perdre les veus femenines en cap espai.
Les violències masclistes digitals amplifiquen la vulnerabilitat de les dones i nenes davant de les violències masclistes de qualsevol caràcter com és el cas de les dones víctimes d’altres tipus de violència per part de parelles o familiars a través de la vigilància de les xarxes socials i dels dispositius electrònics.
Altrament, el fet que les plataformes digitals estiguin desenvolupades majoritàriament per homes fa que aquestes continguin un gran biaix de gènere, com és el cas d’Amazon, on l’algoritme de reclutament de personal, desenvolupat per homes, valorava més positivament els currículums masculins. Aquest fet posa de manifest la necessitat de la presència de les dones en l’àmbit de les ciències i les tecnologies.
L’escenari que ens deixa aquesta normalització i increment de les conductes de violència masclista digital requereix polítiques públiques que en primer lloc reconeguin les violències masclistes digitals, que ajudin les dones i nenes a accedir a les tecnologies i a la connectivitat, que conscienciïn a tota la societat de l’existència d’aquestes violències i que les sapiguem reconèixer pel que són quan en siguem testimonis, que donin suport a les víctimes i a les accions socials que ja treballen per abolir la ciberviolència i finalment que fomentin les trajectòries científiques i tecnològiques entre les nenes i les dones per tal que el món digital també estigui fet i pensat per dones i per a dones.