Anna Erra i Àlex Garrido han entès que en un món cada cop més global i interconnectat els problemes de les seves ciutats respectives ja no es limiten al seu terme municipal, són també els d’Osona

En menys d’un any començarà una nova campanya per a les municipals del 2023. Espero que es vagi acabant l’anacronisme de l’enganxada de cartells pels candidats al llindar de la mitjanit del dia abans. Als anys 80, quan no hi havia mòbils i era una novetat poder votar lliurement, tenia sentit com en podrien tenir a l’edat mitjana l’enlairament dels coloms missatgers dels partits. Però com va dir Hamlet al criat que li indicava que a Dinamarca era costum emborratxar-se, “hi hauria costums més honorats pel seu trencament, que per la seva observança”. Fora ironies, m’estimo més votar un candidat que a mitjanit dormi per estar refrescat al matí, i que a tot estirar enceti la campanya amb un primer tuit. Els guanyadors hauran d’entomar a escala local, el més proper al ciutadà, a més dels problemes menuts però importants pel dia a dia, els derivats dels estralls socioeconòmics de la covid, la guerra de Putin i la propera crisi econòmica que ja ha començat. I en cada confrontació electoral sense tantes eines i opcions de poder ajudar als canvis societaris com abans. El fet de viure en un país dels més corruptes d’Europa, del rei emèrit en avall en són munió, ha fet que els remeis per intentar frenar-la passin per atorgar cada cop més poders a elements no elegibles pels ciutadans, ni per tant reprovables si actuen maldestrament. Són els secretaris, interventors, tècnics municipals que cada dia tenen un poder i responsabilitat major però que sempre està indefectiblement només orientat per la mateixa legislació i les seves pors a frenar iniciatives, mai poden activar-les. Malgrat la bona voluntat de la majoria, aquesta és la seva tasca actual. Com veiem, la corrupció d’uns quants es paga per tots i a tots els nivells. Els projectes, tant públics com privats, s’allarguen i eternitzen. Només uns pocs exemples. A Manlleu, pel fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lés el darrer POUM del 2008, per la falta de l’informe d’inundabilitat, i ho ratifiqués el Tribunal Suprem, fa que des del 2015 s’hagi de fer servir el POUM del 1981 que es va aprovar el 1988. És a dir, un pla d’urbanisme de prop de 40 anys enrere, que ja va comportar moltes crítiques per la seva falta de previsió de sòl industrial, i que per exemple no considerava en cap dels seus obligats estudis el boom de la immigració que va començar a mitjans dels anys 90 i que s’estén fins avui. Actualment el nou POUM de Manlleu encara penja de l’autorització d’un alt funcionari d’Urbanisme de la Catalunya Central, prop de jubilar-se i que s’ho pren amb la calma i la prevenció abans indicada. Només s’ha tardat 12 anys a aprovar-se definitivament el POUM de Sant Quirze de Besora, així que ànims Manlleu. Un altre projecte públic del qual no se sap res més és l’anunciat fa anys amb platerets de la connexió Vic-Gurb-Manlleu per un carril bici al costat de l’actual B-522, que sempre i més ara aportaria dosis d’ecologisme, estalvi energètic i seguretat per als esportistes i per a qui es transportés amb aquest mitjà cap a la seva feina. Ve a tomb això perquè anunciades la no continuïtat dels alcaldes Anna Erra i Àlex Garrido, s’ha de fer esment d’altres dels projectes conjunts que es poden veure afectats talment com el del carril bici. Aquests dos alcaldes han entès que en un món cada cop més global i interconnectat els problemes de les seves ciutats respectives ja no es limiten al seu terme municipal, són també els d’Osona. Han col·laborat a bastament, juntament amb el Consell Comarcal i la seva agència conjunta Creacció, per exemple en l’aposta per replicar en formació professional de diversos nivells primer a Manlleu, ciutat abans referent industrial, l’impacte positiu que la UVic ha suposat per la nostra capital comarcal. Després de Manlleu en seguiran d’altres. Apaivagar la inseguretat ciutadana passa també per poder incorporar els joves que acaben l’ESO a un projecte de vida que els estalviï abocar-se a altres opcions i els integri a la nostra societat. S’ha d’esperar que qui els segueixin la petja n’estiguin assabentats i responsablement compromesos, perquè ja hem vist que qualsevol projecte seriós en les actuals circumstàncies depassa en els seus terminis en molt els anys d’un mandat municipal. En aquest sentit, la col·laboració entre Junts i ERC no té res a veure amb la que es dona en l’àmbit parlamentari. La de Vic i Manlleu han estat modèliques entre les dues alcaldies. També s’ha sostingut l’entesa en la coalició de govern de Manlleu entre el grup de l’alcalde Àlex Garrido, d’ERC, i el de Junts, encapçalat per Arnau Rovira. Els problemes s’haurien pogut amplificar i no minvar si des dels comandaments no hi hagués col·laboració. En el futur s’hauran d’ampliar encara més aquests grups d’entesa i treball a escala comarcal amb major implicació de les regidories. Seguretat, urbanisme, educació... ja desborden l’àmbit local fa temps.

Anna Erra i Àlex Garrido han entès que en un món cada cop més global i interconnectat els problemes de les seves ciutats respectives ja no es limiten al seu terme municipal, són també els d’Osona

Escalfant motors per a les municipals