Això de les necrològiques donaria per fer-ne un llibre: n’hi ha des dels qui aprofiten per venjar-se dels que es queden fins als qui s’acomiaden d’una manera ben original

Un senyal que ens indica que ens estem fent grans és quan comences el diari per la pàgina de les esqueles i el llistat de defuncions. He de dir que són dues de les seccions més llegides d’EL 9 NOU. Hi ha, però, una paradoxa que van saber transmetre molt bé els nets de María Luisa Valle, una veïna de Torrelavega (Cantàbria), en la divertida necrològica que van publicar a El Diario Montañés: “Tota la vida llegint el diari per les pàgines de les esqueles i, per un dia que hi surts tu, no la podràs llegir”. Antològica també la de Manel Braños, que va treballar durant 40 anys d’impressor a La Vanguardia, i que va preparar amb cura el seu comiat: “Tenia per costum llegir les necrològiques, un esport com un altre, fins avui, 9 de març, que hi apareix la meva”. Els missatges de les esqueles mereixerien un llibre. Per exemple, la de Julián Arróniz, al Diario de Navarra, que en plena pandèmia demanava en primera persona: “Poseu-vos mascareta i manteniu distàncies, que no m’agradaria veure-us per aquí”. O els fills d’Ana María Arbelo, que a l’esquela publicada al Diario de Avisos de Tenerife lamentaven que sempre marxen els bons: “Tant F.P. viu i es mor la nostra mare”. I hi ha qui dona guerra fins a l’últim dia. A la seva esquela, María Paz Fuentes, de Lugo, enumera unes quantes persones –poques– autoritzades per anar al tanatori i a l’enterrament, i acaba: “A la resta de persones que no es van mai preocupar durant la meva vida, els desitjo que estiguin tan lluny com van estar sempre”. Tothom es mereixeria una esquela al diari. Fins i tot Emilio Miró Paniello, que en la necrològica deia que “ha deixat aquest món sense haver aportat res d’interès”. Va sortir publicada a La Vanguardia el 2018, i, després del rebombori, la família va haver d’explicar que havia sigut el mateix difunt qui havia deixat escrita la seva esquela en el testament vital. Un home modest. A finals d’aquest mes d’agost sortia publicada també a La Vanguardia l’esquela de Jordi Ferrer Viñals, “una persona de mentalitat europeista, preocupat pel futur del procés d’independència de Catalunya i de la situació mundial”. Amb aquestes inquietuds, i veient com està el panorama, s’acomiadava dient: “Ja us ho fareu”. Quanta raó. L’últim, que tanqui la porta.

Això de les necrològiques donaria per fer-ne un llibre: n’hi ha des dels qui aprofiten per venjar-se dels que es queden fins als qui s’acomiaden d’una manera ben original

Esqueles