La conjunció progrés i ciència ha estat molt positiva per la humanitat: acabar amb certes malalties, proveir energia barata, tenir cultius resistents al canvi climàtic...

L’origen de la divisòria política esquerra-dreta està en la revolució francesa del 1789. Així, els que van seure per primer cop a l’esquerra de l’hemicicle eren els que volien desenvolupar els grans principis de la revolució. Els de la dreta eren els que volien conservar o retrocedir. Però més enllà d’això, del que vull parlar és de la unió entre esquerra i ciència com a tàndem de progrés. És un tema molt actual quan una part visible de persones que es consideren d’esquerres qüestionen aquest tàndem. Si els que se situaven a l’esquerra de l’hemicicle volien desplegar tot el programa de la revolució per millorar de forma objectiva el benestar d’una majoria, calia quelcom més que desitjar el canvi. És per això que crec que és essencial entendre que la visió de progrés dels que seien a l’esquerra era impossible de realitzar sense la ciència. Certament, també, sense idea de progrés la ciència pot ser destrucció. El cas de la bomba atòmica és el més paradigmàtic. Molts són els exemples de la unió entre la idea de progrés i ciència. Ja al segle XX, Lenin, el líder de la revolució soviètica, considerava que el socialisme tenia a veure amb l’electrificació del país i el poder a obrers i camperols. Aquesta idea evidencia que per Lenin, i molts d’altres, sense ciència no es podien millorar les condicions materials de la gent. Einstein, ell mateix un socialista, en el seu famós discurs de l’any 1933, a l’Albert Hall de Londres, va defensar que els grans invents de la humanitat només eren possibles en societats on hi hagués cert sentit de llibertat i igualtat. Sigui com sigui, durant molts anys un gran gruix de l’esquerra, fos socialdemòcrata, socialista o comunista, va defensar la importància de la raó (i per tant, de la ciència) per poder avançar. De fet, els resultats de la conjunció entre progrés i ciència han estat en general molt positius per a la humanitat. L’extensió de les vacunes, la creació d’un sistema públic de salut, la invenció de certes tècniques de psicologia, entre d’altres, en són resultats clars. I és que per molt estrany que soni avui l’energia nuclear d’ús civil va ser vista per molts, durant anys, com quelcom positiu, igual que ho van ser els fertilitzants o la invenció de certs transgènics en cultius que van permetre –per exemple– cereals més resistents a plagues. No estic dient que no es pugui criticar (només faltaria) l’energia nuclear o molts altres invents. Tot avenç científic té els seus problemes, sí; les vacunes, també. Però de reconèixer això a rebutjar la conjunció entre progrés i ciència hi ha un tros. De fet, qüestionar l’ús de la raó i la ciència com a eina de progrés va ser més una cosa dels que seien a la dreta de l’hemicicle o de certes sectes. Per això és trist i preocupant que certes persones que es diuen d’esquerres rebutgin sense fonament científic (per tant, sense contrast d’idees amb dades objectives) l’extensió de l’ús de les vacunes, de noves fonts d’energia, de la psicologia científica o de medicines contra el càncer. Alguns han posat nom a aquest rebuig a la ciència perquè sí: “postmodernisme”, “postveritat”, “solucions alternatives”, entre d’altres. Posem-li el nom que vulguem, però està clar que aquestes visions no semblen representar gaire cap sentit de progrés. No tota la ciència ni tecnologia és bona de per si, precisament per això tenir certa idea de progrés humà és clau. L’energia nuclear de nova generació, la intel·ligència artificial, els transgènics o noves vacunes poden ser usades per mal o per bé, però, certament, tenen potencialitats de progrés: acabar amb certes malalties, proveir d’energia barata, tenir cultius resistents al canvi climàtic, permetre l’anàlisi massiva de dades, etc. Ser crític amb la mateixa ciència i els seus resultats està en la naturalesa dels científics, però rebutjar la dicotomia ciència-progrés és posar les bases per frenar millores en el desenvolupament humà. Sabem que tot invent té efectes secundaris i problemes. Però preferim rebutjar la necessitat de l’assaig i error científic per ser menjats per un entorn que no controlarem, prengui aquest forma de noves malalties, de desastres naturals o de problemes d’adaptació de certs cultius?

La conjunció progrés i ciència ha estat molt positiva per la humanitat: acabar amb certes malalties, proveir energia barata, tenir cultius resistents al canvi climàtic...

Esquerra, ciència i progrés