El meu pare, farmacèutic de professió, era una persona molt vinculada a la cultura i als esports. Va destacar com a esquiador. Els més vells encara recorden les seves esquiades a Vic. Quan queia una nevada les margueres nord del cementiri es convertien en una pista d’esquí i l’espectacle estava assegurat

Basàrov, el protagonista, es discuteix i es baralla sempre amb son pare i un oncle. I això que –com escriu l’autor– “tots els homes s’assemblen els uns als altres, tant en el cos com en l’ànima”. Us parlo de pares i fills; potser la novel·la més important del rus Ivan Turguénev. Vaig llegir-la l’any 1978, una segona edició de Proa. Jo tenia 30 anys i recordo que em va agradar. L’obra posa en relleu el xoc entre la vella i la nova generació. Avui va…