Fan cua davant de la comissaria de la Policia espanyola. Migrants arribats des de llocs molt diversos. Per a la majoria d’ells, no hi ha vacances, ni segones residències ni viatges de turisme encara que siguin ‘low cost’

Dissabte, 3. Estampes d’agost. L’estiu és una nit com la d’aquest dissabte a Can Grau, al concert d’Obeses. Caminar una estona vora el riu fins a arribar-hi, les tires de bombetes, seure a l’herba, trobar la gent que comença vacances i és feliç. Com si hi fossin tots els tòpics dels anuncis mediterranis de cervesa. I la música és la cirereta perfecta del pastís. Dilluns, 5. Estampes d’agost. El primer dia en què tanta gent és de vacances. La tranquil·litat a la carretera i a la ciutat. El turisme estranger que desfila per Vic sense que hagi arribat la turistificació (i la turismofòbia). I els que treballen: el pintor que posa a punt les aules de l’escola, els paletes i instal·ladors que acaben l’obra perquè ara hi ha terminis i penalitzacions si no ho fan a temps. I els periodistes que estem de guàrdia, és clar. Dimarts, 6. Estampes d’agost. Ella és gran, i segurament viu sola. Passa cada dia al matí amb caminar feixuc i empenyent el carret d’anar a comprar, d’aquells que serveixen més per sostenir-se bé i no caure que no per portar-hi una gran carregada. S’asseu al pedrís que tinc a la finestra, vora de la taula on treballo, i potser ni em veu. Li va bé per reposar. Segur que ella no té aire condicionat. I aquesta punyetera calor… Dimecres, 7. Estampes d’agost. Fan cua pacientment davant de la comissaria de la Policia espanyola, per fer tràmits imprescindibles. Migrants arribats des de llocs molt diversos. Darrerament, la cua és molt llarga, tomba la cantonada i el carreró al costat. Per a la majoria d’ells, no hi ha vacances, ni segones residències ni viatges de turisme encara que siguin low cost. Dijous, 8. Estampes (insòlites) d’agost. Matí de controls policials i cues a les carreteres, també en algunes de les nostres. Un control dels Mossos a la sortida de Molló, anant cap al coll d’Ares, tal com explica el sempre actiu i eficient alcalde Pep Coma. Diumenge a la tarda un servidor hi era, al coll d’Ares: mitja dotzena d’autocaravanes catalanes i franceses i cap policia a l’antiga frontera. A aquella hora, vaig pensar que Puigdemont podria haver passat amunt i avall tant com hagués volgut.