| 15:59
Opinió

Un ha de parlar del que sap i, sobretot, saber del que parla. Si no, te'n vas a Urgències per un mal de panxa traïdor i, quan la metgessa et pregunta què et passa, assenyalant la zona adolorida li dius que tens un atac d'apèndix. I ella, que per això ha fet molts anys de colzes, t'informa que l'apèndix és a l'altre cantó

Estar formats i informats

Indro Montanelli, un d’aquells savis a qui sempre calia llegir, solia dir que el periodisme és un oceà de saviesa però d’un centímetre de profunditat. I tenia raó: piquem d’aquí i d’allà, escrivim d’això i d’allò però, en el fons, potser som la suma de tot el que no arribem a ser. És a dir, parlem d’economia sense ser economistes, parlem de política sense ser polítics o parlem de medicina sense ser metges. I, al final, un ha de parlar del que sap i, sobretot, saber del que parla. Si no, te’n vas a Urgències per un mal de panxa traïdor localitzat una mica més amunt de l’engonal i, quan ja a dins la consulta la metgessa et pregunta el motiu de la visita, assenyalant la zona adolorida li dius que tens un atac d’apèndix. I ella, que per això va fer anys de colzes a la facultat, et respon sense que se li escapi el riure: “L’apèndix és a l’altra banda”.

L’episodi serveix per il·lustrar la necessitat d’estar formats i informats. Tots ens veiem capaços de fer diagnòstics, però els que en saben són els metges. Per això tenen consideració social. El mateix passa, en els seus àmbits, amb arquitectes o advocats. Tots ells acostumen a ser respectats. Amb els periodistes, en canvi, tothom s’hi veu amb cor. Ens falta autoestima. En boca de periodistes és freqüent sentir allò de “no li diguis a la meva mare que soc periodista; ella es pensa que faig de pianista en una casa de barrets”. La frase descriu la poca consideració que té la professió. De fet, encara discutim si és un grau o és un ofici. Hi ha opinions per a tot. Però sí que sabem, i cada vegada ho tenim més clar, que sigui això o sigui allò és molt necessari. Més que mai, a més. No només per saber, sinó també per explicar.

Per explicar un món complex en què existeix la falsa sensació que estem molt informats. D’informació ens n’arriba per tots els punts cardinals. Però potser té raó una periodista amb experiència com Rosa Maria Calaf quan diu, a preguntes dels companys de La Kaseta al pòdcast Hotel Palestina, que ara no és que estiguem més informats, sinó que estem més entretinguts. Informació i entreteniment no són el mateix. Fer informació, com explica una altra referent de l’ofici, Olga Viza, a El 9 Magazín d’EL 9 NOU, és car: “Fer bon periodisme és molt car, però encara és més car que la societat no estigui informada”. Per això és bo aplicar-se a escoltar, observar i llegir per entendre, conèixer i saber. Estar informats és una manera de ser més lliures, però, alhora, una estratègia per no fer el ridícul. Si un dia un ha d’anar a Urgències almenys que sigui capaç d’endevinar on és l’apèndix.