Estarrufats
Es parla molt de la necessitat de fer una bona educació afectiva i sexual a les escoles. És urgent, però no oblidem que l’escola no fa miracles i que hi ha una prèvia: cal impregnar infants i joves d’un valor tan cabdal com negligit, el respecte. No hi pot haver ni relació afectiva ni sexual sense sustentar-la en el respecte. Tota educació es nodreix de respecte! Respecte al propi jo, cos i ment, als altres, als animals, a les coses i al món. I recordem que només podem transmetre respecte a les joves generacions si els adults som respectuosos, sempre i en totes les facetes de la nostra vida.
Són molts els que circulen per la vida amb el jo estarrufat, vanitosos i orgullosos d’haver-se conegut. És fàcil trobar-se infants arrogants i dictadors des de petits i abunden els adults prepotents i perdonavides. Per això, preocupa, i molt, la manifesta incapacitat del nostre sistema educatiu per infondre el necessari respecte entre éssers humans. He dit sistema educatiu, no escola! Configura el sistema educatiu tot agent que educa: família, veïnat, escola, ciutat/ciutadania, entitats de lleure i cultura, mitjans de comunicació i xarxes socials.
Un informe del 2020 de Save The Children advertia que més del 50% dels nois, de 13 a 17 anys, pensen que allò que veuen a la pornografia, d’accés massa generalitzat, fàcil i descontrolat, els pot servir de guia per a les pròpies experiències sexuals. Desitgen portar a la pràctica allò que han vist i no sempre recorden que respectar vol dir demanar consentiment previ i explícit a la parella. Massa mascles, també de generacions educades, teòricament, en règim d’igualtat de gènere i sexe, van pel carrer amb el sexe estarrufat, sobretot si l’alcohol o altres substàncies els han fet créixer la cresta i es creuen els amos del galliner.
En el clima social que infants i joves viuen, se subestima la llei i es banalitza el delicte; està de moda l’insult gratuït i sembla una forma de diversió fer mal a l’altre, sobretot si es pot fer en bandada, en ramat; es considera irremeiable o, en tot cas, un problema menor, la marginació, l’exclusió o la invisibilització d’aquells que pensem que no ens aporten cap benefici directe, com si haguéssim admès que són infrahumans. En aquest clima, educar en l’afecte mutu entre humans i voler fonamentar les relacions afectives i sexuals en el respecte sembla pura utopia, però aquest és el repte educatiu pendent.