Trenco una llança pel sector de la construcció. Trobarà paletes, arquitectes, enginyers, llauners, fusters i electricistes pencant a peu d’obra, sense cita prèvia ni telemàticament des de casa

El dia que es complien cinc anys que el govern xinès recloïa els 11 milions d’habitants de Wuhan reconeixent l’inici de la covid, EL 9 NOU publicava rèpliques, pro i contra, d’un meu article publicat a Osona i al Vallès Oriental on definia la síndrome d’alguns tècnics municipals, malaltia que afectava més les poblacions on exercien que a ells mateixos. Sense ànim que abrandi aquesta síndrome com ho va fer la maleïda malaltia, haig de contestar al Sr. Ludevid, president dels arquitectes agrupats al servei de l’administració, AASAP. Entenc que els defensi, però que la seva argumentació sigui demagògica abraonant-se a titllar qui els gosa criticar (cosa que veig no els és costum) d’especuladors, de promotors amb ulls de dòlar (per posar-nos al costat de Trump?), que aquests emprenedors els pressionen (quan el meu article deia que havien de rendir-los respecte i abaixar el cap davant seu), no va en la bona direcció. Demanis per què en la mateixa pàgina l’arquitecte Sr. Cuspinera coincideix i s’atreveix també a criticar-los. Serà perquè ell com jo estem jubilats, les hem vist de tots colors i sols ja fora del joc i sense por de represàlies ens podem atrevir a qüestionar-los? Que tenim un problema amb la manca d’habitatge és palès. Que es deu a regulacions, que vostè diu que els arquitectes municipals defensen aferrissadament, i jo deia que tan sols un de cada deu, no els altres nou, eren els que contribuïen a agreujar el problema, també és evident. Que el M.H. President Salvador Illa al parlar dels 50.000 habitatges a construir (sense especular evidentment, però s’han de fer i han de sortir els comptes, ja sigui a la Generalitat o als promotors) indiqui la mitjana de 100 mesos, més de vuit anys, entre projecte i les claus en mà, potser té quelcom a veure-hi. Que El Periódico publiqués que en cinc anys Ada Colau només havia pogut veure construïts 22 pisos d’habitatge protegit a tot Barcelona corprèn en un afer seriós. Miri, en publicar l’article he tingut respostes de desconeguts tots encoratjant-me. Em va colpir un que concloïa que era molt valent i l’havia passat a altres companys. Just després em tornava a escriure insistint en el fet que era molt valent i que tots els que el rebien hi identificaven algú. Tanta valentia percebuda per desconeguts fa pensar en un suïcidi, però algú ho ha d’entomar. Cal dir que entre els arquitectes i enginyers municipals hi ha un percentatge petit que en diverses dosis pateixen la síndrome, entenc que no és cap greuge pel seu col·lectiu, només pel minso percentatge que s’hi identifiquin. Si em permet dins l’intercanvi, que intento que sigui educat, trencaré una llança pel sector de la construcció del qual vostè i alguns dels qui defensa titllen en conjunt d’especuladors visionaris i que engloba propietaris de solars, promotors, tècnics com vostè i jo, arquitectes-enginyers de lliure exercici, paletes, llauners, fusters, electricistes, guixaires, pintors. Els trobarà sense cita prèvia pencant a l’obra, no telemàticament des de casa. Són indispensables perquè els ciutadans disposin de llar, insum bàsic que no hauria d’esperar vuit anys a brollar. Paguen els seus impostos, d’on surten entre d’altres els sous dels AASAP que els controlen administrativament. Impostos cada dia més alts que suposen que el 30% dels preus dels habitatges vinguin per aquest cantó. Si es repercuteixen cessions de part dels solars i d’altres exigències urbanístiques, juntament amb les demores en els tràmits, s’entén que mentre que abans s’havien de dedicar tres anys d’un sou mitjà a pagar l’habitatge, ara s’enfilin a més de vuit anys. Finalment, li proposo a vostè i als lectors una reflexió basada en el quadre adjunt, on per no allargar hi ha dades oficials dels habitatges iniciats en anys parells de quatre ciutats, dos de cada contrada on es publica EL 9 NOU. Habitatges iniciats20222020201820162014201220102008Vic20817684350214558Manlleu471340725123Granollers20913417311712147114Mollet819014012221734Totals502407410629151134329 A partir de la crisi als EUA de les subprimes, els del seu dòlar, Sr. Ludevid, esclatada el setembre del 2008 amb la fallida de Lehman Brothers, imagini si alguna de les empreses privades a dalt descrites patissin una davallada de feina de nivells 123-25-7 a 0. Elles, no en anys sinó en mesos, o farien un ERO acomiadant personal o concurs de creditors o directament tancarien. Òbviament en aquestes excepcionals circumstàncies dels anys 2012-2014, els tècnics municipals podien fer projectes a futur, endreçar-ne d’altres, millor que allargar els tràmits dels pocs que entraven i millor que dedicar-se a pentinar les activitats del municipi denunciant irregularitats rebuscades per justificar-se. Aquests tècnics, vostè i tots ho sabem, tenen la feina assegurada fins a la jubilació o la seva sortida voluntària a organismes on augmentin retribucions i perspectives. Àdhuc perceben sous per sobre de les mitjanes. Els ajuntaments no peten com les empreses que juntament amb els veïns els mantenen amb els seus impostos. Si van curts d’armilla, primer han d’honorar el capítol 1, els dels salaris dels empleats, correcte, però ensems han d’apujar els impostos, IBI, PV, taxes. Els pocs que el crònic infrafinançament per part de l’estat central els deixa gestionar també ho sabem. Per això contesto, perquè no tolero que titlli en general el sector d’especuladors ploramiques, provocadors de caos, destructors d’uns entorns urbans que van millorant, gràcies també a ells i a tècnics projectistes amb bon senderi. En el meu article indicava que n’hi havia alguns, pocs deia, que més que bon senderi aplicaven a la seva feina i al seu poder un mal vici fruit de la dita síndrome. Que la bona gent del Vallès dispensi la controvèrsia que des d’aigües amunt un d’Osona els pugui haver provocat. Reflexionar sobre l’administració del comú que ens hem muntat i suportem hauria de ser permès, aconsellable i sense por de represàlies.

Trenco una llança pel sector de la construcció. Trobarà paletes, arquitectes, enginyers, llauners, fusters i electricistes pencant a peu d’obra, sense cita prèvia ni telemàticament des de casa

S’estén la ‘síndrome del tècnic’?