Ni les dones som com les de les pel·lícules porno ni ens agrada en general el que ens fan a les pel·lícules –ni com ni quan ni quants– ni se’ns tracta amb respecte o amb normalitat

Començo la carta explicant per què poso director i no el més políticament correcte director/a. Doncs perquè el 99,9 % de directors de cinema porno són homes. Intenteu buscar una directora de cinema porno a internet. A part d’Erika Lust –els meus respecte a la pionera del porno feminista–, ni una. Així que, sí: estimat director de porno, dos punts. Volia demanar-li un favor. He llegit fa poc que els nostres joves comencen a consumir minipíndoles pornogràfiques als 10 anys de mitjana. Això està vinculat a l’accés d’aquests joves al mòbil i a internet a través del mòbil i a les xarxes socials a través del mòbil i bla, bla, bla. Podria escriure aquesta carta als pares i dir: “Estimats pares i mares, no regaleu mòbils fins als 16 anys, com recomanen tots els experts del món”, però això ja ho vaig fer en un article com aquest i ho dic sovint a tothom i ningú no em fot ni cas. Els pares i les mares som borregos. Potser tinc més sort si li escric a vostè.ç El que volia demanar-li és que, sabent que l’edat en que es comença a consumir pornografia explícita és tan i tan d’hora –repeteixo que la culpa no és seva–, si podríem canviar, així, de soca-rel la indústria del porno. Podríem, no ho sé, li proposo: escriure guions més originals, més reals, més representatius de la realitat. Perdoni que li critiqui la feina, però ja em dispensarà si li dic francament –tot i que vostè ja ho sap, no ho dissimuli– que ni les dones som com les de les pel·lícules ni ens agrada en general el que ens fan a les pel·lícules –ni com ni quan ni quants–ni se’ns tracta amb respecte o amb normalitat. I el mateix li podria dir dels homes, que no són com els pinten. Ni els cossos ni els pèls ni els pits ni els penis de les pel·lícules tenen a veure gaire amb la realitat ni el sexe és ni molt menys així. Imagini’s aquests joves que el primer contacte amb el sexe el tenen gràcies a produccions com les seves. Si, ja ho sé. Això tampoc és culpa seva. Perquè a casa no parlem de sexe, que són molt petits, o no mirem documentals, que no els entendrien, però els donem un mòbil amb accés a qualsevol pàgina web a rebentar de vídeos. Bravo! Si el contingut fos diferent... s’imagina quina nova perspectiva de la sexualitat, més realista, més plaent però realista, més íntima però realista, menys abusiva, menys masclista, més normalitzant oferiríem? I com que això podria canviar la manera de veure el sexe, l’altre, el propi cos, les dones i el plaer, que els donaríem als joves? Ja que els pares i les mares semblem incapaços de fer-ho... ho podria fer vostè? Intenti-ho. Seria la revolució definitiva. Atentament, Una mare que no ha comprat mòbil al seu fill de 12 anys i parla de sexe amb ell des de petit. PS (I): Sé que li demano un impossible, però res és possible fins que no s’intenta i vostè pot intentar ensenyar-nos a follar millor. Gràcies. PS (i II): Erika: continua així. Gràcies.

Ni les dones som com les de les pel·lícules porno ni ens agrada en general el que ens fan a les pel·lícules –ni com ni quan ni quants– ni se’ns tracta amb respecte o amb normalitat

Estimat director de porno