La veritable màgia és la saviesa de comprendre que les coses que no es poden comprar amb diners són les més valuoses

Conta la llegenda que, al principi de la tradició, Ses Majestats d’Orient no n’eren tres, sinó una vintena ben bona. Conten que no es deien Baltasar, Gaspar ni Melcior, sinó altres noms (de sons exòtics) ara perduts sota les arenes dels temps. També conten que no eren reis, i que no portaven ni seguicis ni testes coronades, sinó que es tractava de mags de port senzill, amb la seva sapiència com a única riquesa; savis vinguts de lluny, posseïdors dels secrets de les estrelles. Eren altres temps. Temps en què no hi havia telèfons, ni intel·ligents ni de cap altra mena; sense enllumenat públic ni clavegueres; sense GPS ni mapes. A l’hivern es passava fred, més enllà dels qui tenien la sort poder dormir sota cobert al costat d’una foguera, embolcallats amb desenes de capes. Per viatjar d’un lloc a un altre, la majoria de la població no disposava de més mitjà de locomoció que els seus propis peus (o potser una muntura carregada d’anys, si en una vida de treball d’escarràs havien tingut bona fortuna). La majoria dels animals de transport (bous, mules i algun ase) eren per treballar, no per esbarjo; del seu benestar en depenia la subsistència de tota la família. Per sort (o per imposició) els viatges en aquella època acostumaven a ser molt curts: màxim a cals veïns, per retornar-los el favor d’haver-los ajudat a llaurar els camps ajudant-los a llaurar els seus; màxim a la capital de la comarca, per vendre al mercat setmanal tot el que fos susceptible de ser venut. Eixir d’aquestes fronteres era una temeritat reservada tan sols a clergues, nobles, joglars o bojos: una temeritat que la gent de vida senzilla només emprenia obligada per la severitat de la fam o de la guerra; una constant massa habitual en aquella època. Va ser en aquest context que va emergir la llegenda d’aquests mags. Éssers vinguts de lluny, capaços de viatjar sense por d’una punta a l’altra del món, travessant fronteres desconegudes de noms impronunciables. Éssers guiats per les estrelles, a qui els astres indicaven les millors rutes i advertien dels perills. Éssers d’Orient, d’on venien totes les meravelles: seda, cotó, espècies... (A l’extrem contrari, sols la fi de la Terra, encara plana; amb un oceà plagat de monstres i una caiguda al no-res). Tres mags que el pas dels segles va fer propers a la gent. Tres mags que van començar a portar regals a la canalla de cor innocent: un únic regal esperat durant tot l’any, com a premi per haver estat bons minyons, desembolicat amb reverència envoltats per tota la família (una mica de carbó, per als qui no ho havien estat tant). Tres mags als qui, ara fa prop de cent cinquanta anys, se’ls va començar a rebre amb magnificents cavalcades, la vesprada del 5 de gener, per tal que es poguessin recuperar del gran viatge abans d’emprendre l’àrdua tasca d’aquella nit màgica. I amb els canvis va arribar l’oblit. Els mags es van convertir en reis. Els regals van començar a multiplicar-se, embogint Ses Majestat pels anuncis de colors llaminers que els empenyien a comprar per comprar, sense significat ni transcendència. Les compres en línia i dels serveis de missatgeria instantània (amb la promesa fal·laç de poder fer realitat qualsevol desig a un cop de clic, sense esperes ni intermediaris) es van convertir en la seva pitjor competència. Per què esperar, quan tot era a l’abast de la mà? I amb tot, la tradició persisteix. En la il·lusió que brilla en els ulls dels infants, mentre esperen els Mags d’Orient amb el fanalet a la mà. En les cartes escrites amb lletra tremolosa, que només uns ulls màgics podrien entendre. En l’emoció de la canalla que, cada 5 de gener, es colga sota les mantes i tanca els ulls ben fort, amb el desig d’adormir-se com més aviat millor, malgrat el cor desbocat que els batega al pit. Són ells, aquests petits grans mestres, els qui preserven el secret d’una nit que els adults i Ses Majestats a voltes semblem haver oblidat: que la veritable màgia és la saviesa de comprendre que les coses que no es poden comprar amb diners són les realment valuoses. Bons Reis i bon 2025!

La veritable màgia és la saviesa de comprendre que les coses que no es poden comprar amb diners són les més valuoses

Estimats Mags d’Orient