Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Estiu, malgrat tot

Solem vincular estiu amb vacances i viatges però hi ha molts plaers sense necessitat de passaport

Llegeixo un estirabot d’aquells tan lúcids i divertits que sol deixar anar Salvador Sunyer, el director del festival Temporada Alta, sobre com ho porta tot plegat. “A la vida normal veiem massa gent. El 90% sobra”. Sempre positiu, ell. I encertat. Per a qui té una feina de cara al públic o que obliga al contacte humà, la sociabilització és un esforç que pesa, al cap del dia i els anys. En alguns casos, les noves rutines de l’era covid hauran rebaixat aquesta exigència i potser han destensat cervicals i desterrat orfidals.

En la llista de coses positives que ens haurà deixat el maleït coronavirus hi ha la de recordar-nos que l’estrès ni és normal ni sa. Tot i sabent que les dificultats econòmiques ens complicaran l’existència a nivell individual i col·lectiu, és cert que hi ha treballadors de rangs i professions diferents que han sentit alleujament en abaixar el ritme laboral. O almenys, relaxar-lo: fer menys hores, evitar el transport públic, no planxar la camisa, no preparar la carmanyola. De normal hem de pedalar moltíssim, per arribar a tot i fer-ho bé. Un Hautacam diari. Els últims mesos han estat estranys i esgotadors, però també han alentit la trituradora. Li hem guanyat terreny. La bona notícia és que es pot viure sense treballar tant. La dolenta és que hem de viure una pandèmia per aconseguir-ho. Una dinàmica perversa.

I encara en plena contrarellotge, es fa estiu. Enmig de la por per un nou confinament i de les ganes de fer veure que no ha passat res, arriben les vacances menys planificades de la història. L’agost mai no es mou del calendari, però aquest any ens ha sorprès. L’estiu se’ns ha plantat de cop davant dels nassos i no sabem si tenim poca o massa por, o poca o massa gosadia, per entomar-lo amb les ganes de sempre.

Solem vincular estiu i vacances, i vacances i viatges, i havíem oblidat que també és estiu sense passar per Booking. Hi ha molts plaers que fan estiu sense necessitat de passaport. El tomàquet de l’hort amb all picat. Els vespres llargs al jardí. Jugar a veure el bisbe adormit. Molts dels plaers que ens ragen primer segur que connecten amb algun record d’infantesa o joventut, amb aquells estius despreocupats i eterns, però d’altres són rituals conreats amb els anys. Fer la llista de llibres per llegir. Gaudir de les hores de fresca. Escoltar el repicar dels plats dels veïns a l’hora de sopar. El recuit de Fonteta entaforat en un croissant. No veure gaire gent, però sí el 100% de gent que desitges veure. L’estiu no és ni una estació de l’any, ni un parèntesi al calendari laboral, ni un viatge llunyà. En el fons, l’estiu és psicològic.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.