Trump i Musk volen anar a Mart. La idea sembla una seqüela de la pel·li d’‘ET’, però amb el viatge a la inversa. En comptes de voler colonitzar altres planetes seria més responsable salvar aquest

La cartellera de cinema d’EL 9 NOU als anys vuitanta era densa. Aleshores, Osona tenia una vintena de cines repartits en 12 poblacions. N’hi havia, fins i tot, a la Farga de Bebiè. El cine més gran, el Sidney de Manlleu –es veu que es deia Sidney perquè no els van deixar posar-li Disney–, tenia 1.200 butaques. Els caps de setmana feien sessió doble. Hi anàvem sovint amb tota la tropa. A vegades prestàvem atenció a les pel·lis; altres, no. Més que el cine l’aventura era anar al cine. Però el dia que van fer ET, l’extraterrestre tots estàvem atents. La història d’aquell ésser creat per Steven Spielberg era fascinant: va quedar tirat a la Terra perquè quan va marxar la nau espacial en què viatjava els seus col·legues se’l van descuidar. Va ser un film mític que, precisament ara, ens connecta amb l’actualitat. El flamant president dels EUA, Donald Trump, i el seu soci, Elon Musk, parlen de colonitzar Mart. La idea sembla una seqüela de la pel·li d’ET, però amb el viatge a la inversa. Això de pretendre anar a Mart, encara que pugui semblar una boutade, no ho és. La idea té corrent de fons. La seva tesi, encara que no ho expliquin amb aquestes paraules, és que la Terra no dona per a més. Històricament, el creixement demogràfic s’havia regulat per guerres i pandèmies. La pesta negra o les guerres feien retrocedir la població. Ara aquesta regla ja no funciona de forma infal·lible. L’impacte de la covid i el dels conflictes bèl·lics existents no són equiparables a fets anàlegs de segles enrere. La població mundial continua creixent. I el canvi climàtic amenaça de fer inhabitable la Terra. Amb aquest escenari, i encara que sembli ciència-ficció, les elits tenen un pla: fugir. Aquesta és l’operació Mart de les elits. Per això és curiós que Trump repeteixi que vol acabar amb l’elit que, segons ell, ha castigat els americans normals i corrents quan ell mateix i els megamilionaris que l’envolten formen part de les elits que diu qüestionar. Marc Zuckerberg, president de Meta; Jeff Bezos, l’amo d’Amazon, o Elon Musk, el cap de X, són empresaris que volen menys impostos i menys normes. Amb un matís. No és que vulguin funcionar sense normes, sinó que volen funcionar amb les seves normes. És diferent. I això només s’aconsegueix amb poder. Per aquest motiu l’interès final no és tant acumular diners –de què en faran, de més diners?–, sinó acumular poder. El matís l’aportava dies enrere el president de la Fundació puntCAT, Genís Roca, en una entrevista amb Xavi Bundó a RAC1. Venia a dir: Trump i Musk no són dos empresaris a la Casa Blanca, sinó que són dos homes obsessionats amb el poder que ara tenen la Casa Blanca. Que vulguin fer duros i saltar-se els controls de l’estat ja es dona per descomptat, però el més inquietant és la seva visió de la humanitat. La tesi, amb copyright d’Antoni Puigverd, és que Musk dona per fet que la major part de la humanitat s’extingirà, mentre que les elits aconseguiran fundar un nou món. Per això es vol traçar una línia que separi els molt rics de tota la resta. Al llarg de la història aquesta divisió s’ha expressat de diferents maneres i en intensitats vàries, però al final sempre n’hi ha uns que manen, pocs, i molts que obeeixen. I passa com en aquella pel·li, Los santos inocentes, una adaptació de la novel·la homònima de Miguel Delibes, en què a l’Espanya franquista els camperols sobreviuen miserablement sota la tutela del terratinent. La seva vida és renúncia, sacrifici, obediència i resignació. Aquest retrat, maquillat al món occidental contemporani per unes formes més presentables, és vigent. No compta la humanitat, compten els calés. Per això Trump i Musk somien a fundar una nova civilització a Mart. En comptes de colonitzar altres planetes potser seria més realista, i més responsable, pensar com salvem aquest. Perquè, al final, l’ET va acabar tornant a casa seva. Això sí, era una pel·li. I després feien La guerra de las galaxias.