Només demanen que ells es puguin guanyar la vida amb una competència que sigui lleial

Sempre, els pagesos. Ara, tornen a protestar. Han aturat la producció i han tornat a bloquejar carreteres arreu del país. I diuen que ho faran de manera indefinida. La causa? El rebuig a la política agrària europea i, principalment, per l’acord amb el Mercosur, que és el mercat comú sud-americà, un bloc comercial sud-americà que formen l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i Bolívia com a membres de ple dret però que, amb els països que en diuen associats, engloba la majoria d’estats de Sud-amèrica. Per als pagesos i ramaders, aquest acord és la mort de la pagesia i la ramaderia. Perquè permetrà l’entrada massiva de productes agrícoles i ramaders produïts amb altres normatives i, per tant, amb productes que aquí estan prohibits. Parlen de pesticides perillosos i d’hormones de creixement. I denuncien que als països del Mercosur els produeixen amb uns costos laborals mínims i amb una evident manca de controls reals. N’estan fins als nassos. De l’allau de controls i normatives fitosanitàries i mediambientals, de l’allau de paperassa amb la qual han de conviure, ben diferent a la dels productes que arriben d’arreu del món. I és que Europa és impol·luta i primmirada en la garantia i el control de la seguretat alimentària. Però ho ha de ser per a tot el que arribi de fora i de tot arreu. Si no, que deixi de ser tan impol·luta. Perquè aquesta realitat és insostenible per als nostres pagesos i ramaders. Ja és insostenible el sistema de majoristes amb el qual funciona de fa anys la pagesia d’aquest país. Perquè el marge del pagès és tan, tan, tan petit que és inviable. I, a més, ha de competir amb l’allau de productes que arriben de fora, molt més barats perquè no compleixen, precisament, els controls als quals ells estan obligats i elaborats amb costos de producció molt més baixos. I, de fet, intueixo que només sobreviuen els pagesos que creen el seu propi sistema de distribució i els seus punts de venda directa. Per tant, ara, amb l’acord amb el Mercosur s’afavoreix encara més l’entrada d’aquest tipus de productes. I, és clar, sempre són els pagesos. Que només demanen que si l’argument polític pel qual a ells els collen és la seguretat alimentària, que ho sigui per a tothom. Que només demanen poder treballar, que ells i les seves empreses es puguin guanyar la vida amb una competència que sigui lleial. En definitiva, que només demanen una mica de coherència a una política comunitària sovint incoherent, que a ells els fan anar vestits amb jaqué i corbatí, mentre d’altres poden passejar en calça curta. I, és clar: sí, sempre amb els pagesos.

Només demanen que ells es puguin guanyar la vida amb una competència que sigui lleial

L’eterna revolta