Ètica periodística
En els meus temps en el que llavors era la Facultat de Ciències de la Informació a la Universitat de Bellaterra, parlo de fa 40 anys, ens ensenyaven que el que havíem de fer els periodistes era contrastar les notícies. Desconec què els ensenyen ara als futurs periodistes, però estem veient molts casos en què aquesta premissa no es té gaire en compte que diguem…
Dijous de la setmana passada, mitjans italians van treure la notícia de la mort del conegut representant italià de futbolistes Mino Raiola. En aquests temps, les notícies no corren, volen, i en pocs minuts va ser notícia a tot el món. Se sabia que Raiola fa temps que té problemes de salut i la informació es va donar per bona.
Però a poc a poc la cosa va anar canviant. Van sortir els primers rumors que la notícia era falsa, que Raiola estava viu. Fins que va ser el mateix representant qui va desmentir la notícia a través de les seves xarxes socials.
A les xarxes socials i internet, tot passa molt de pressa. I sí, és molt difícil contrastar totes les notícies. Però no és el mateix equivocar-te donant un fitxatge o la baixa d’un jugador que matant algú.
A vegades ens queixem els periodistes de la mala fama que tenim, però, la veritat, és que ens l’estem guanyant.
El pitjor, en el cas de Raiola, és que aquesta ja era la segona vegada que s’ha publicat la notícia de la seva mort. La segona vegada en quatre mesos per ser exactes. I això és molt greu i ens hauria de fer reflexionar a tots els que ens dediquem a aquesta feina. Finalment, Mino Raiola va morir dissabte.