Eufòries
Com que el cap de setmana s’hi prestava, se’m va acudir demanar a un expert si tècnicament es pot parlar de la mateixa eufòria estructural quan s’aconsegueix un títol o un ascens de categoria en una competició esportiva que quan s’evita un descens.
Em va dir que no. Que tot i que els signes externs poden ser aparentment els mateixos –cridar de manera boja i incontrolada durant una estona seria el més habitual– el procés intern pel qual el cervell arriba a aquesta explosió d’irracionalitat és diferent en un cas i en l’altre.
L’emoció basada en un guany és diferent a la que s’experimenta pel fet d’evitar una pèrdua. Ho van teoritzar els psicòlegs israelians Amos Tversky i Daniel Kahneman –aquest últim, premi Nobel– en la seva Teoria prospectiva, que es pot resumir en una idea que em va semblar interessant: les persones experimenten les pèrdues potencials amb més intensitat que els guanys equivalents.
I no només això: les pèrdues pesen aproximadament el doble que els guanys equivalents, de manera que quan s’eviten la sensació d’alleujament es tradueix en un sentiment d’eufòria molt per sobre de la que es tindria per guanyar.
Portant-ho al terreny pràctic, i per no ferir susceptibilitats locals, segons aquesta teoria seran molt més feliços els periquitos si l’Espanyol no baixa que els culers per haver guanyat la Lliga. Sí..?