Després de la pandèmia, una de les principals amenaces és la caiguda del gegant immobiliari xinès Evergrande Group

Ara com ara el públic en general, no sap que és Evergrande. De què estem parlant? On s’ubica Què el fa important per a tots nosaltres? Com ens pot afectar el seu funcionament? L’any 2010 a Islàndia entra en erupció el volcà de nom impronunciable Eyjafjallajökull. Es varen cancel·lar milers de vols i tancar els principals aeroports del nord d’Europa, amb l’afectació que això va representar per la resta d’aeroports d’arreu del món. El canvi en la direcció del vent va desplaçar el núvol de cendra cap a Regne Unit, França i el nord d’Espanya. Islàndia ens queda lluny. El 2019 una epidèmia detectada lluny, molt lluny a la província de Wuhan, va afectar tot el planeta en qüestió de pocs mesos. I ara ens afectarà la caiguda d’Evergrande, però què és? Evergrande Group, és la segona empresa del sector immobiliari xinès, que construeix habitatges destinats a persones d’un poder adquisitiu mitjà alt. Segons la Wikipedia té 200.000 treballadors i de forma indirecta en manté 3,8 milions. Els darrers anys aquesta empresa s’ha endeutat arribant als 300.000 milions, i a hores d’ara ja no pot fer front als seus pagaments, de manera que milers de famílies s’han negat a continuar pagant els préstecs immobiliaris en veure que s’havia aturat la construcció dels seus habitatges. Cal tenir en compte que el sector immobiliari és el 30% de l’economia de la Xina. Tot plegat també incidirà en el sector financer xinès i, per tant, com un dominó poc o molt també afectarà la nostra economia, em refereixo a l’europea i com que tot està entrellaçat arribarà a casa nostra. Però ara que ja sabem una mica que és Evergrande i què pot passar, a mi m’agradaria saber perquè principalment en els mitjans televisius d’aquest país no ha sortit informació sobre el tema, perquè els telenotícies no en diuen res. És difícil d’entendre, o no? En faig una breu anàlisi. En general, la immediatesa porta els redactors a no poder investigar, corroborar la informació o ni tan sols endinsar-se en la seva recerca. La manca de pressupost ha fet que quedessin sense feina veterans i bons i experimentats periodistes d’investigació perquè en tenir una certa edat el seu sou resultava massa gros per la cadena (cal tenir en compte que el sou dels directius o membres de la corporació és molt més alt que el de qualsevol periodista). En aquest país és impensable i a més no interessa tenir una Helen Thomas, periodista que va cobrir la informació política de la Casa Blanca durant trenta anys des de Kennedy fins a Obama. Alguns mitjans d’aquest país em recorden el nom d’una discogràfica que hi havia fa anys que es deia La voz de su amo i era representada per un gos al costat d’un gramòfon. Els mitjans públics estan a les ordres del partit que governa, aquí i a Madrid, els periodistes que hi treballen difícilment es poden sortir del guió, per això a les redaccions convé gent jove, que sigui poc crítica i amb poc background. Les rodes de premsa sense preguntes o amb les preguntes que estan en el catàleg són habituals des de fa anys, a casa nostra un president de la Generalitat contestava amb un “avui no toca” o “això no toca”, frase recurrent que m’havia dit alguna vegada quan li preguntava alguna cosa que no li estava bé. A més cal tenir en compte que els comunicats de premsa degudament afusellats, ja serveixen per redactar una notícia que serà al gust de qui mana. Pel que fa als mitjans privats, la connivència entre grups mediàtics, partits polítics i grups empresarials, anestesien qualsevol intent per part dels periodistes de buscar allò que no se’ns explica, cal citar també aquells que són capaços de manipular la informació perquè allò que era de color blanc, sembli gris o fins i tot negre, a més cal sumar-hi el fet que molts d’aquests mitjans no podrien viure sense les subvencions que directament o indirectament els atorguen els governs. Dit tot plegat quan els efectes de la caiguda d’Evergrande arribin llavors desplaçaran al país en qüestió equips de televisió que ens faran un 30 minuts, un Informe semanal, un La Sexta columna o qualsevol altre programa. Personalment, a mi m’agradaria tenir la informació un xic abans, ja que d’aquesta manera les podria veure a venir. Evergrande és important en aquests moments i em serveix com a exemple per donar la meva opinió sobre com de plans, grisos, i avorrits són bona part dels informatius que ens ofereixen les cadenes. He buscat a YouTube informació sobre Evergrande al canal de RTVE i TV3, no l’he trobat i això que totes dues cadenes tenen corresponsals a la Xina, però si en voleu saber més, en trobareu en cadenes com la CNN, BBC, France 24, DW News, ORF TV, i en d’especialitzades com la Financial Times o Bloomberg, entre d’altres.