Evocant les nits d’estiu al Museu del Ter
Ara que finalment sembla que ha arribat la tardor, després d’un estiu tòrrid i sec, n’hi ha que ja comencem a enyorar el bon temps. Els humans som així. Desitgem el que no tenim, quan ho tenim no sempre ho valorem i quan ja no ho tenim, ho anhelem ferventment. Particularment, però, el que trobo a faltar no és pas la calor de l’estiu, sinó el que durant més d’una dècada va ritualitzar els caps de setmana de juliol i agost al Museu del Ter de Manlleu.
Em refereixo als nou muntatges teatrals produïts entre el 2008 i el 2021 pel Museu del Ter de Manlleu i la companyia CorCia Teatre. Com a espectadora assídua d’aquests espectacles, cada juliol esperava amb delit l’estrena d’una nova producció. Cada estiu entrava al Museu del Ter expectant, il·lusionada, engrescada; i de cada funció sempre en sortia emocionada, commoguda i corpresa: estiu rere estiu, muntatge rere muntatge. Aquestes magnífiques vetllades es van convertir en una autèntica tradició, compartida amb família i amistats, i també van generar retrobaments amb saludats i coneguts, amb qui sovint només coincidíem en aquestes cites estivals.
Si hagués de caracteritzar el projecte Teatre al Museu del Ter, ho faria amb els tres adjectius següents: singular, original i suggestiu. Singular perquè aquest conjunt d’espectacles es va distingir d’altres propostes que tradicionalment han vinculat el llenguatge teatral amb la museografia; original per la capacitat de sorprendre’ns, tant en la temàtica com en el format; i suggestiu pels estímuls que ens va avivar amb experiències i emocions a flor de pell.
Només a tall d’exemple: Recordeu Ànimes de batan (2011), en què ens vam endinsar en la vida d’una família obrera i vam descobrir com era la societat industrial manlleuenca abans de la Guerra Civil? O El meu barri (2013), muntatge ambientat a les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta i que tractava l’arribada de la immigració andalusa a Manlleu? O L’aiguat (2015), que es va estrenar 75 anys després d’aquella catàstrofe que va assolar la conca del Ter? O 1977 (2017), que es va estrenar coincidint amb els quaranta anys de la celebració de les primeres eleccions generals en democràcia? O Novè 2a (2021), que retratava la realitat social dels darrers temps dels pisos de Can Garcia?
Probablement, si vau assistir a aquestes espectacles, la resposta és ambigua. En deveu tenir records fugissers, perquè el teatre és efímer i les vivències s’escolen fugaçment. El teatre té això: és l’ara i l’aquí, i ens interpel·la amb experiències intenses, emotives, contextuals. Justament, per evitar que aquell projecte no caigui en l’oblit i puguem evocar-ne records més vius, el Museu del Ter i CorCia acaben de publicar en línia els textos dels nou espectacles que entre el 2008 i el 2021 es van representar a Manlleu aquelles esplèndides nits d’estiu. Amb aquesta magnífica iniciativa, s’aixeca un altre teló, que no és el de l’ara i l’aquí, sinó el d’ahir, d’avui i de sempre, i el de tot arreu; és el que va de l’anècdota a la categoria, perquè el que es va representar durant 13 estius a Manlleu ens interpel·la permanentment sobre els valors universals.
Ara, gràcies a aquesta col·lecció digital, podrem reviure o viure aquells diàlegs que van donar vida, amb un altíssim rigor artístic i històric, a la nostra història i memòria col·lectives. Llegint els textos que van donar vida a aquells muntatges, evocarem reposadament aquelles nits d’estiu, ens retrobarem amb els protagonistes d’aquells espectacles, amb les seves dèries i les seves preocupacions, revisitarem aquells temps i aquells espais, i recuperarem aquelles vivències que tant ens van emocionar. I ho farem en un format més reposat, pausat, que és la lectura, o sigui, amb les paraules escrites, aquelles que el vent no s’endú i que no cauen en l’oblit.
I també, per què no, qui es va perdre aquells espectacles, a partir d’ara podrà conèixer per primera vegada què va ser el projecte Teatre al Museu del Ter i, per tant, descobrir-ne la singularitat, originalitat i suggestibilitat de què parlava a l’inici d’aquest article. Enhorabona per la iniciativa, Museu del Ter i CorCia, perquè aquelles produccions es mereixien passar a la posteritat. Perquè el que enyoro no és l’estiu, sinó la calidesa d’aquelles esplèndides vetllades a Manlleu. I ara ja les podrem evocar per sempre.