La memòria és enemiga de l’excepció

Hem viscut una vegada més allò que les autoritats n’anomenen una excepcionalitat. L’entrada massiva de persones migrades a Ceuta sense que cap estat hagués detectat un moviment altament significatiu d’una massa de persones crida realment l’atenció. També és paradoxal que no s’hagués estat atent als nombrosos moviments de les xarxes socials. No es parla d’errors, sinó d’excepcionalitat.

Però la memòria és enemiga de l’excepció. Cal recordar que en la crisi migratòria del 2015, ara fa 11 anys, la UE va qualificar d’excepcional l’entrada irregular d’1,04 milions de persones que fugien de la guerra de Síria, d’Iraq, d’Afganistan, Eritrea i altres països. La majoria arribaven a través de Grècia i Itàlia. I el 2023, l’entrada d’irregulars es comptabilitzava en gairebé 96.000.

Aquests són només alguns pocs exemples del que s’han anomenat “excepcionalitats”, que podria aplicar-se a molts altres terrenys, com per exemple l’econòmic, el sanitari, l’educació o les infraestructures. No cal oblidar que en pocs dies hem viscut també excepcionalitats en esvorancs a Barcelona o a les obres del soterrament de l’R2.

És difícil de confiar en la realitat de les coses i dels sistemes que les governen quan se’ns explica l’incomprensible per l’excepcionalitat.