Cap país pot formar part de la UE si no disposa d’un exèrcit per defensar-la. I no un exèrcit qualsevol sinó proporcional en efectius als habitants, i amb infraestructures, equipaments i material modern i eficient com per ser altament competitius en cas de necessitat

El passat 3 desembre, en aquestes pàgines d’EL 9 NOU vam poder llegir uns retrets del grup municipal d’ERC a l’alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué, per haver assistit, juntament amb el jutge de pau, a un acte de l’exèrcit en record a l’afusellament de 118 soldats i oficials liberals per part dels carlins el 17 de juliol de 1874. Aquesta acció d’ERC em mou a informar sobre el paper de l’exèrcit en el marc de la UE. Segurament servirà per descobrir aspectes desconeguts que ajudaran a comprendre millor de què va tenir exèrcit. En primer lloc, vull deixar clar que sense exèrcit no podríem formar part de la UE. Repeteixo. Cap país pot formar part de la UE si no disposa d’un exèrcit per defensar-la. I no un exèrcit qualsevol sinó proporcional en efectius als habitants, i amb infraestructures, equipaments i material modern i eficient com per ser altament competitius en cas de necessitat. I és que la UE va lligada al sistema de defensa de l’OTAN. Si s’està en una, s’està en l’altra. I les exigències arriben al punt d’haver de destinar un 2% del PIB per formar-ne part. És a dir, no es pot tenir un exèrcit de joguina, perquè cada país ha de disposar de suficient força per sumar-se a les altres i, entre totes, conformar un sistema de defensa capaç de fer front a les altres grans potències mundials com són Rússia i la Xina. Conformen l’OTAN 29 països, dels quals 11 compleixen plenament les exigències de dedicar un 2% del PIB; altres s’hi acosten, i uns altres n’estan molt lluny, com és el cas d’Espanya. Els més implicats en la defensa són els EUA, amb un 3,73%; Grècia, 2,68; Estònia, 2,33; el Regne Unit, 2,32; Polònia, 2,31; França, 2,04, etc. A la cua es troba Luxemburg, amb 0,57; Bèlgica, 1,07; Eslovènia, 1,10, i Espanya, 1,17. Com es pot veure Espanya està molt lluny d’on hauria d’estar. En concret hauria de passar de l’actual 1,17 al 2,00, en el mínim de temps possible, i no només incrementant els efectius actuals, de 133.282, sinó en material, instal·lacions i altres elements lligats a la defensa, cosa que motivarà increments notables en els propers pressupostos generals. Els de l’any vinent i anys successius fins a assolir el mínim del 2% del PIB. Tornant al tema, alguns partits mostren el seu rebuig a tot el que soni a uniformes, oimés si són de l’exèrcit, però si estem en la UE hem d’estar en la seva defensa. I no m’estranya aquest posicionament, perquè si mirem els debats i propostes lligades al procés independentista veurem com ningú es va atrevir a parlar d’exèrcit. Tothom parlava de fer i desfer coses existents, tanmateix s’obviaven les dificultats o els punts delicats. I un dels més delicats és aquest. En el supòsit d’una Catalunya independent, no tindria exèrcit? Si sense exèrcit no es pot estar a la UE, vol dir que s’accepta no formar-ne part. Aleshores, sota quin paraigua protector estaríem, com a satèl·lit de Rússia? De la Xina? O ni en un lloc ni en un altre. Fora de tot arreu. Això en un món irreal, podria passar, però ara i aquí és impossible. I disposar d’exèrcit propi obligaria a destinar-hi un 2% del PIB i per les dimensions que tenim pertocaria disposar d’uns 20 a 25.000 efectius. Algú ho veu possible o factible? Quan per cobrir els 17.000 efectius del cos dels Mossos d’Esquadra tenim problemes més que evidents? Algú proposaria una base aèria a la Plana de Vic? O casernes de muntanya a Camprodon? En un món complex, tot és complex i entrelligat com per compartir drets i deures. Formar part de la UE suposa enormes avantatges i lògiques obligacions. Una d’elles és la de col·laborar i participar en la seva defensa. Per alguns pot semblar innecessari o prescindible, però si ara mateix s’està informat de les fortes tensions a les portes de la UE, concretament a Ucraïna, amb Rússia, s’adonarà que la defensa és part primordial per poder viure en pau i tranquil·litat. I puix que tenim i hem de tenir exèrcit, és lògic que s’hi tinguin les millors relacions possibles. Formen part de la nostra societat. D’aquí que em permeti felicitar per l’assistència de l’alcalde Roqué i el jutge de pau a l’acte de record a militars afusellats a Sant Joan de les Abadesses. I que per molts anys compleixin amb aquest protocol. En els meus anys d’alcalde i diputat vaig assistir a nombrosos actes militars i dels cossos i forces de seguretat. Si ostentem càrrecs institucionals, és lògic complir amb les obligacions que comporten. I qui cregui que en alguns moments sí i en altres no, no ha entès el que suposa la representació institucional. Millor que es dediqui a altres activitats.

Cap país pot formar part de la UE si no disposa d’un exèrcit per defensar-la. I no un exèrcit qualsevol sinó proporcional en efectius als habitants, i amb infraestructures, equipaments i material modern i eficient com per ser altament competitius en cas de necessitat

Exèrcit i Unió Europea