PP i Vox ja han cancel·lat obres de teatre i pel·lícules per motius partidistes

Una catedràtica catalana que viu a València em deia aquesta setmana que els nous governs de dretes que surten dels pactes PP-Vox són molt més perillosos que els que van patir durant dues dècades. Perquè llavors el PP no feia res a favor de la llengua i la cultura catalanes però tampoc no desfeia res: era la manera que una societat no mobilitzada morís d’inanició per la simple pressió ambiental espanyolista. Era una estratègia lenta però ja n’hi havia prou per fer efecte: avui la meitat de valencians no són capaços d’expressar-se bé en català. La professora em deia que Vox, en canvi, és el partit de la regressió, un partit que defensa de manera destralera i radical que es faci marxa enrere en tot tipus de drets socials. La prevenció davant del gir conservador a l’Estat s’ha demostrat raonable ben de presa perquè hi ha hagut ajuntaments que s’han afanyat a fer canvis en les programacions culturals i han cancel·lat funcions per motius partidistes. Per exemple, una pel·lícula amb un petonet lèsbic (Lightyear de Pixar, de Disney!) o una obra que mostra l’homosexualitat (Orlando d’una tal Virginia Woolf, una obra de fa un segle!). Mira que això sol ja és gros, perquè tant demostra la seva justesa com el seu desvergonyiment. Però, a més a més, quan la cultura ha llançat una campanya unitària a les xarxes per fer-se ressò dels primers casos de veto ideològic, el PP ha tingut la barra sideral de respondre que “és inadmissible la hipocresia dels que porten anys abraçant la cultura de la cancel·lació i ara s’erigeixen els defensors d’una llibertat en la qual mai han cregut” i cita noms de censurats com Woody Allen, Picasso, J. K. Rowling o Boadella. És la clàssica estratègia de la dreta per confondre, capgirar el sentit de les paraules i tergiversar la realitat amb veritable malícia. D’una banda, perquè posa al mateix nivell la cancel·lació real d’espectacles i la denominada “cultura de la cancel·lació” de la qual s’han declarat víctimes alguns famosos que en realitat han continuat treballant en espais privilegiats (J. K. Rowling continua publicant a tot el món, Woody Allen ve a la tardor a fer dos concerts a Barcelona, en fi). I, d’altra banda, perquè equipara persones acusades –i vaig per ordre– d’abús sexual, violència de gènere, transfòbia i catalanofòbia amb artistes que defensen els drets humans i els col·lectius vulnerables. Són analogies molt tramposes (com “ni independentista ni feixista” o “ni masclisme ni feminisme”) però que fàcilment poden quallar en un sector desinformat. No comprem aquest marc mental, per favor. No tot es pot posar al mateix sac. Excepte el PP i Vox, pel que es veu.

PP i Vox ja han cancel·lat obres de teatre i pel·lícules per motius partidistes

Experts a tergiversar