Mentre tingui la capacitat de fer-los emprenyar a tots, i fins i tot continuï rebent amenaces de litigis perquè afortunadament de vegades toco os, ja dono l’esforç per bo

La confiança que alguns historiadors tenen en la premsa o llibres d’altres segles a l’hora d’explicar el passat em produeix sovint un grau d’inseguretat per creure o no el que llegeixo en les seves obres. Deia l’activista santjoaní Gaspar Tarrida en una entrevista recent que per entendre uns fets o una època és aconsellable disposar del nombre més gran de punts de vista. I si aquests són contraposats, més enriquirem el relat per no quedar-nos amb una visió monocular, o pitjor encara, la del guanyador. L’entrenador del Reial Madrid té algunes virtuts com l’amabilitat, un punt de sornegueria i aquella imatge amb un ull més obert que l’altre i una cella permanentment aixecada, que el converteixen en un personatge simpàtic. Remar amb el vent a favor deu ajudar-hi, però quan se li torça el resultat –que ja és complicat que se li torci amb la tradició arbitral favorable que ha tingut històricament el seu club– llavors ja no resulta tan afable. Aquesta mateixa setmana Carlo Ancelotti defensava Real Madrid TV, de la qual els millors elogis que n’he sentit a dir és que passen bones pel·lícules. Bones si t’agraden els blockbusters, clar. El tècnic italià ho deia en defensa de la llibertat d’expressió periodística del canal que depèn del club, per poder-se queixar una setmana i una altra d’un col·lectiu arbitral que es veu que encara no els ajuden prou. A 64 anys, Carletto ja hauria de començar a distingir entre periodisme i propaganda. Però tenint el cul llogat a un preu considerable és comprensible que es posi al costat de la versió oficial de l’amo. Una de les inquietuds que em genera escriure en mitjans de comunicació és ser prou just a l’hora d’explicar una notícia. L’actualitat ripollesa dels últims anys no ho està posant fàcil, però m’agradaria pensar que si en el futur queden historiadors, i algun té accés a les cròniques que signo, no acabi llegint una visió falsejada de la veritat. Una altra cosa és que m’equivoqui a l’hora de fer una interpretació o que sigui maldestre per incapacitat, un extrem que no descarto. Però m’emprenyaria molt escriure condicionat pels dogmes dels uns, el victimisme dels altres, o la llei del silenci que sovint s’ha utilitzat per tapar tractes de favor envers els poders fàctics de tota la vida. Mentre tingui la capacitat de fer-los emprenyar a tots, i fins i tot continuï rebent amenaces de litigis perquè afortunadament de vegades toco os, ja dono l’esforç per bo. I en tot cas si m’hagués de quedar amb Gaspar Tarrida o Ancelotti, no dubtaria ni un moment per qui ho faria. A més, a curta distància en Gaspar sembla molt més empàtic que el multimilionari preparador nascut a Reggiolo.

Mentre tingui la capacitat de fer-los emprenyar a tots, i fins i tot continuï rebent amenaces de litigis perquè afortunadament de vegades toco os, ja dono l’esforç per bo

Explicar Ripoll