Com que a mi m’agrada molt fer el que em diuen que no puc fer, doncs dic paraulotes a tort i a dret, sobretot quan condueixo

A mi m’agrada dir paraulotes. Trobo que són un alliberament. Suposo que el fet que m’agradi portar la contrària m’ha ajudat molt que m’agradin les paraulotes. Per exemple, el meu pare no en diu mai. I vol que nosaltres no en diguem. I com que a mi m’agrada molt fer el que em diuen que no puc fer, doncs dic paraulotes a tort i a dret, sobretot quan condueixo, sobretot per parlar amb els altres conductors, tenint sempre la finestreta ben pujada i sabent que a ells els serà impossible sentir-me dient-los els primers exabruptes que em surten del pap. La meva mare camufla els improperis amb altres paraules que s’inventa, malgrat que tots sabem que són sinònims de paraulotes, però expressades de manera més delicada. Un exemple? “Ai, conxinxina” (és a dir, “collons”). Però aquí als Estats Units el tema de les paraulotes es porta a un altre extrem. Una paraulota molt comuna és fuck. Ara bé, no es pot dir. I com es diu? Tant de forma escrita com parlada, la dissimulen, la disfressen, però sense que hi hagi cap mena de dubte que la paraula, ja sigui escrita o escoltada, vulgui dir la paraulota que es vol expressar. En l’àmbit escrit, no s’escriu fuck. S’escriu f*. I es queden tan amples. Apa, a escriure f*, que és políticament correcte i no s’insulta a ningú, si no és en la imaginació del receptor. En l’àmbit parlat, quan un còmic dels que surten a la televisió vol expressar que està enfadat o disgustat o esmaperdut i vol dir fuck, ho diu de la següent manera: representa que ho diu, però li posen un xiulet a sobre de la seva veu, o sigui que cap dels espectadors podem sentir la paraula en qüestió, tot i que estem completament convençuts que el que amaga el xiulet dels nassos és la paraula fuck. Quan era petita, l’àvia em deia que si deia paraulotes aniria a l’infern. Ara de gran en dic, el meu cotxe com a gran testimoni silenciós, però per tranquil·litzar l’àvia puc dir que aquí no les sento, les paraulotes, només sento un xiulet televisiu. I tampoc les veig escrites, tan sols veig una bella f*.

Com que a mi m’agrada molt fer el que em diuen que no puc fer, doncs dic paraulotes a tort i a dret, sobretot quan condueixo

F*