Ales i aletades amunt i avall, cops de bec l’un i l’altre i, després d’una lluita ferotge, un dels cignes aconsegueix enfonsar l’altre a dins de l’aigua. L’ha matat

Prop de casa hi ha un parc d’herba verda i arbres de fulla caduca. Al mig del parc hi ha un llac petit. Al fons del llac hi ha tot de casetes de fusta, escampades, donant un aire bucòlic a tot plegat. M’agrada passejar per aquest parc durant l’hivern, la primavera i la tardor, anant a raure a la vora del llac, emmarcat per un caminet en tot el seu perímetre. Un dia passejava amb el meu fill petit per aquest caminet a la vora del llac. Tots dos fèiem el camí en silenci, tot mirant ara i adés el nostre bucòlic entorn. De cop i volta, el meu fill em senyala dos cignes, blancs i preciosos, al mig del llac. Tots dos ens aturem, per contemplar, embadalits, tanta bellesa. Som uns privilegiats per poder observar aquesta natura perfecta, bucòlica, sí, bucòlica, coronada per aquests dos cignes magnífics. Només em faltava escoltar la música del llac dels cignes perquè tot fos perfecte! Embadalida amb la imatge, però, la meva mandíbula es va gairebé trencar quan veiem que, de cop i volta, els dos animals esplèndids es comencen a barallar. Ales i aletades amunt i avall, cops de bec l’un i l’altre i, després d’una lluita ferotge, un dels cignes aconsegueix enfonsar l’altre a dins de l’aigua. El meu fill i jo aguantem la respiració. L’ha matat! L’ha mort! Salvatge! Al cap de pocs segons, però, el cigne presumptament assassinat emergeix com una au fènix de les aigües de dins del llac, s’escapa del costat del cigne presumptament assassí movent les ales frenèticament i es torna a posar tranquil·lament a sobre del llac, pocs metres més enllà, com si no hagués passat res. L’assassí frustrat persegueix durant una estona l’assassinat reviscolat, fins que tots dos s’avorreixen de la seva cacera interminable. El meu fill i jo tornem a casa. Potser el nostre entorn no és tan bucòlic com semblava, ni els cignes són tan intel·ligents com ens pensàvem.

Ales i aletades amunt i avall, cops de bec l’un i l’altre i, després d’una lluita ferotge, un dels cignes aconsegueix enfonsar l’altre a dins de l’aigua. L’ha matat

Fals bucolisme