Cada cop deleguem més les nostres relacions a les màquines

Aquesta setmana he passat hores intentant convèncer una màquina que tenia un problema greu. Un atac informàtic ens ha fet perdre el control d’un compte d’una xarxa social i, per intentar recuperar-lo, he hagut de mantenir converses llarguíssimes amb xats d’IA. Les respostes eren sempre amables, em tractaven pel meu nom, lamentaven la situació i m’asseguraven que farien tot el possible per ajudar-me. Però, després d’hores de conversa, tenia la sensació d’haver parlat amb un mur al qual li interessava ben poc el meu problema. La paradoxa és que la IA cada cop és més capaç d’imitar el llenguatge humà, però això no vol dir que ens entengui ni empatitzi amb nosaltres. Un xatbot només prediu quines paraules han de venir després de les anteriors. La sociòloga i psicòloga clínica Sherry Turkle, que acaba de publicar Artificial Intimacy: Who We Become When We Talk to Machines (Intimitat artificial: en qui ens convertim quan parlem amb màquines), explica que els xatbots ofereixen una empatia fingida i ho il·lustra assegurant que, després de dir-te com t’estima i com t’entén, li és igual si quan apagues l’ordinador et suïcides o si et fas un plat de pasta. Turkle explica el cas d’un home que consulta els seus problemes de parella a un agent de conversa amb nom de dona, el d’aquells que creen xatbots de familiars morts per continuar-hi parlant i tenir la sensació que són vius o el d’aquells infants que ja no saben si parlen per telèfon amb l’avi o amb una IA que els fa les mateixes bromes i els explica contes. Cada cop deleguem més les nostres relacions a les màquines i estem perdent les habilitats per relacionar-nos. La IA ens estalvia temps, resol problemes i ens facilita tasques quotidianes. Però no pot substituir les persones. Per cert, un altre dia us explicaré com ha acabat el compte hackejat i la meva relació amb el hacker.

Cada cop deleguem més les nostres relacions a les màquines

Falsa empatia