Falta de qualitat
Quan es considera que un esportista és bo? La resposta sembla senzilla: si té qualitat, és bo. És el primer que es valora. Si parlem de futbol, per exemple, ho diem quan un jugador xuta bé, quan llança amb precisió, quan té un gran domini de la pilota… De vegades sembla que això és l’únic que compta.
És evident que la tècnica és important, però no ho és tot. Saber llegir què passa al camp i identificar què toca fer en cada moment pot ser igual o fins i tot més important que saber fer filigranes amb la pilota, per vistós que sigui. També ho són el sacrifici i la solidaritat amb els companys, si es tracta d’esports col·lectius, i això s’entrena.
Es pot arribar a ser un gran esportista tenint mancances tècniques. Practicar, treballar i ser constant pot marcar la diferència.
Això no vol dir que la qualitat no sigui important. Evidentment, tenir talent ajuda, però el talent, per si sol, no és suficient. Tot plegat es pot extrapolar a qualsevol àmbit de la vida. El talent no és sinònim d’èxit. El treball, en canvi, sí que és el camí més segur per apropar-s’hi.
Per exemple, estic segur que no tots els premiats el passat dijous a la Nit de l’Esport Vigatà són, necessàriament, els més talentosos de la ciutat. Però tampoc tinc cap dubte que són els que més han lluitat per aconseguir els seus objectius.