Aquesta última moda absurda no és més que el fruit d’una realitat paral·lela en què les noves generacions viuen completament instal·lats

Encara no ha començat el curs 2026-2027 i ja tenim la primera bajanada viral de l’any, les “batalles d’aura” o “farmejar aura”, en què diferents infants i joves es troben per imitar alguns moviments virals de jocs, famosos, o bé es graven en certes situacions ocurrents o, segons ells, divertides.

Sincerament, des de fora sembla una autèntica absurditat, producte de les actuals tendències que ofereixen les xarxes socials i que en algun moment caldrà plantejar cap a on volen anar, més encara amb el debat sobre l’ús de les xarxes als menors d’edat més viu que mai, ja que és una eina extremadament potent, però que la major part de les vegades, no serveix per més que per coses banals i sense utilitat.

No hi ha cap mena de dubte que les xarxes socials han canviat la forma en la qual vivim i ens comuniquem, fins i tot el de molts negocis i formes de treballar, perquè el potencial que tenen és immens i la connectivitat que asseguren, amb una audiència global, atorga un poder i una transcendència mai vista, però costa d’entendre la direcció que moltes vegades porten, com seria el cas d’aquesta aura o de farmejar aura.

Aquesta última moda absurda no és més que el fruit d’una realitat paral·lela en què les noves generacions viuen completament instal·lats, on serà molt important educar per entendre que això no és el món real, sinó el que algú ha volgut que vegis en una pantalla, una realitat que pot ser profundament esbiaixada o interessada.

Tampoc cal ser alarmistes ni demanar l’arribada del meteorit, ja que al final, per molt absurd que ens sembla no deixa de ser una ximpleria d’infants i adolescents amb ganes de riure i imitar moviments o gravar vídeos sense cap més maldat que aquesta, però sí que convé situar cada cosa en el seu lloc, que és just el que les xarxes socials no fan; convé fer pedagogia d’aquesta realitat paral·lela en la qual viuen i que, divertida o no, no és real i només és un passatemps d’època.

Evidentment que les xarxes seguiran i han de continuar existint, explotant-ne tot el potencial que tenen, servint per a la comunicació, la informació, el màrqueting o l’entreteniment, però en una ment crítica, que més li caldria aprendre filosofia i com pensar, a banda d’història i les altres matèries, que no pas en centrar tots els seus esforços en voler imitar una pallassada de les xarxes, que no hauria de passar de l’estiu.

Justament, la caiguda dels influenciadors d’aquests darrers mesos ens ensenya que aquesta realitat paral·lela pot tenir els dies comptats, ja que fora de les pantalles, la viralitat o els followers, el món real funciona d’una forma molt diferent, on l’aparença pot no ser tan important i el que semblava el gran negoci en realitat és una façana que cau de la nit al dia.

Segur que ens esperen noves modes virals, com ho va ser en el món el mono punch i les seves simpàtiques peripècies, o els therians, que van provocar que realment la majoria no poguéssim entendre cap a on anava la societat ni tampoc el motiu pel qual se’ls va donar tanta transcendència a l’enèsima pallassada de les xarxes, però convé no perdre de vista la realitat.

Que la modernitat i les xarxes no es facin més rucs dels que ja podem ser, perquè ja seria gros que en l’era en què més senzill és accedir a la informació fem passos enrere en el nivell educatiu com ho estem fent, i més que farmejar una suposada aura el que estem farmejant és molta bajanada i ignorància, mentre tenim a tocar tots els elements per continuar innovant i progressant. 

I per ser, ara que tant es parla de “farmejar”, una paraula que prové del sector primari i la feina del camp, potser també es convindria com a societat que, més que farmejar aura apropéssim les noves generacions a un sector clau, cada dia més oblidat i llunyà, sense el qual no hi ha cap mena de societat que pugui tenir futur.