L’evidència empírica ens diu que els mitjans de comunicació de masses són la principal porta d’entrada del feixisme a les nostres llars

Tots haurem sentit i llegit opinòlegs dient que les mobilitzacions antifeixistes de Vic, o Vallecas, donen vots al feixisme. El cert és, però, que cap estudi corrobora aquesta opinió tan publicada. En canvi, sí que hi ha nombrosos estudis que apunten que existeix una relació entre desigualtats i ascens de l’extrema dreta a Occident. L’any 1977 el politòleg nord-americà Ronald F. Inglehart demostrava que quan creixem en un context de prosperitat econòmica, i podem donar per descomptada la nostra supervivència, ens comportem de manera més oberta a noves idees i més tolerant respecte a la diversitat cultural. La inseguretat econòmica, en canvi, tendeix a produir l’efecte contrari. Més recentment, la realitat ha afinat aquesta tesi. El creixement de l’extrema dreta en les darreres dècades s’ha donat, en part, en períodes d’important creixement econòmic. Aquest creixement, tanmateix, ha anat acompanyat d’un significant augment de les desigualtats econòmiques i socials. Així, els estudis més recents indiquen que, en última instància, el creixement de l’extrema dreta s’explica per la inseguretat generada per la creixent desigualtat.

Tampoc hi ha estudis que demostrin que l’extrema dreta perd força mentre restem quiets a casa tot mirant la televisió. Tot el contrari. L’evidència empírica ens diu que els mitjans de comunicació de masses són la principal porta d’entrada del feixisme a les nostres llars. En contextos de creixents desigualtats, adquirim prejudicis i aprenem a discriminar gràcies a discursos produïts per elits. Persones riques i poderoses que diuen a persones que estan empobrint que ho fan, això d’empobrir, per culpa d’altres persones encara més empobrides. Individus capaços de fer servir la precarietat material en què es troben moltíssimes persones grans per atacar menors d’origen estranger que no tenen absolutament res i, així, obtenir i condicionar el poder polític. Discursos socialitzats a través de tertúlies, debats polítics i articles d’opinió. Discriminació naturalitzada i legitimada de manera molt especial pels grans mitjans de comunicació de masses.

Curiosament, les mateixes televisions i ràdios que més desaproven i més s’escandalitzen davant qualsevol mobilització antifeixista, i més marquen l’agenda a la societat en general, i a la resta de mitjans més petits en concret, resulten ser una de les principals portes d’entrada del discurs feixista a moltíssimes llars. Curiosament, també, els propietaris d’aquests grans mitjans formen part de les elits que més es beneficien de les desigualtats econòmiques. Són també aquests mateixos mitjans els que més repeteixen que entrevistar feixistes, convidar-los a debats i debatre-hi és de bon demòcrata. Per pensar-hi.