Els homes tenim l'obligació de trencar inèrcies i renunciar als privilegis que tenim establerts per desfer el patriarcat

En el que va d’any 15 dones han estat assassinades per homes a Catalunya. Perdó, torno a començar. A dia d’avui 15 homes han assassinat dones l’any 2021 a Catalunya perquè creuen tenir llicència per matar. 15 homes masclistes, dels quals coneixem pocs detalls i que es creuen superiors, han estroncat el futur i l’entorn més proper de 15 dones catalanes. I el més trist de tot plegat és que malauradament les informacions més escabroses de com s’ha assassinat, lluny de ser desconegudes, segueixen farcint reportatges informatius i omplint pàgines de diari. Massa sovint se centra la mirada en les víctimes dels feminicidis i es revelen detalls de la mort, al meu parer, totalment prescindibles. Unes aportacions que lluny d’aportar llum augmenten, encara més, el patiment de les persones més properes de les víctimes d’assassinats masclistes. Unes pràctiques habituals, segurament sense mala intenció, però que poden ser fruit de portar unes ulleres poc feministes i no empatitzar amb qui té por d’anar sola pel carrer a la nit, de passar per aparcaments poc il·luminats, de sentir-se assetjada a la feina o qüestionada laboralment per si volia tenir fills. Al voltant del 25-N, Dia Internacional contra les Violències Masclistes, són molts els debats sobre el feminisme i l’allau de xifres esperpèntiques d’aquesta xacra social. Fa més de 100 anys, el periodista nord-americà Floyd Dell ja reivindicava les noves masculinitats que passen per qüestionar pràctiques habituals en el nostre dia a dia i posar-les en quarantena. I és que mentre les dones no tinguin els mateixos drets que els homes només podem ser feministes. Reconèixer els tics masclistes és un primer pas per sortir de l’armari de la covardia i d’aquella zona de confort on massa gent encara es refugia. Proveu de reprovar un acudit masclista quan el rebeu per WhatsApp. És beneficiós identificar i assenyalar amb fermesa, sense criminalitzar, comentaris en contra de les dones per avançar i trencar amb la mirada de mascle. Segurament les dones són les que hagin de liderar la lluita feminista, però sense el paper actiu dels homes no podran alliberar-se de la xacra masclista. Com a home no puc obviar el privilegi que he adquirit inconscientment, pel simple fet de néixer home en una societat masclista, i crec que, més enllà de condemnar les violències de gènere, és una obligació contribuir en la necessària aposta pel feminisme com a motor de canvi. Els homes tenim el deure de defensar el discurs feminista als espais on encara hi predominem. Tenim l’obligació de trencar inèrcies i renunciar als privilegis que tenim establerts per desfer el patriarcat. Com deia la psicòloga Estella Ramey, la igualtat arribarà quan una dona inútil pugui arribar tan lluny com hi arriba un home inútil. Tot i així, a hores d’ara, a casa nostra encara existeixen espais no mixtos per parlar de violències masclistes perquè els homes, encara que hi estiguem sensibilitzats, hi som vistos com a enemics. Pensem-hi. Segurament tot recaigui en el fet que les violències contra les dones s’amaguen en actituds quotidianes que tot i semblar ofensives no ho són. A Prats de Lluçanès, fem un pas més, i fruit de la Taula d’Igualtat impulsem una campanya perquè les dones puguin exposar a les xarxes socials actes masclistes viscuts en primera persona. Perquè només coneixent l’error podrem millorar per avançar. L’educació en la infància, en el jovent i en edats més madures és imprescindible per avançar en matèria d’igualtat per una anhelada República Catalana clarament feminista. Un nou estat on es pugui manifestar sense cap tipus de vergonya que els homes som feministes, que no tenim por de mostrar els nostres sentiments i on la informació es pugui llegir amb ulleres lliures de tics masclistes.

Els homes tenim l'obligació de trencar inèrcies i renunciar als privilegis que tenim establerts per desfer el patriarcat

Feminista o feminista